La UE intenta evitar que la Itàlia de Meloni s’aliï amb Polònia i Hongria

l’energia en màxims i la inflació a l’alça hem d’estar més units que mai. Som més forts si estem units”, va afegir la conservadora maltesa, que va dedicar una efusiva abraçada a la política d’extrema dreta. Fonts parlamentàries afirmen que la reunió “va confirmar que Itàlia continua tenint un paper central en el procés de presa de decisions de la UE”.

Més complicada es plantejava la cita amb Von der Leyen, que durant la campanya va provocar les ires de la dreta italiana quan va comentar que Brussel·les, com s’havia vist aquests dies amb la proposta de congelar fons comunitaris a Hongria, disposa d’“instruments” per actuar “si les coses van en una direcció difícil”. Ahir l’alemanya va agrair a la líder italiana “el gest” de visitar les institucions europees en el primer viatge a l’estranger i l’intercanvi de punts de vista sobre Ucraïna, energia, el pla de recuperació o la immigració. La nova prioritat d’Itàlia, va aclarir Meloni, és “el control de les fronteres exteriors” de la UE, un tema sobre el qual ha dit que ha trobat “orelles disposades a escoltar”.

Mentre ella recorria a les institucions comunitàries, diversos vaixells propietat d’oenagés europees navegaven a prop de les costes italianes amb unes mil persones a bord rescatades els últims dies a alta mar en espera de poder desembarcar. La francesa SOS Mediterránee ha demanat ajuda a Espanya, França i Grècia per permetre l’entrada de 234 immigrants després que el Govern italià hagi tancat els seus ports a les oenagés estrangeres. Un dels vaixells, el Humanity 1, té bandera alemanya i Berlín ha demanat a Roma que els presti ajuda “ràpidament”.

“Salvar vides al mar és un deure moral i una obligació legal per als Estats membres sota el Dret internacional”, va dir ahir una portaveu de la Comissió. En aquest terreny, a diferència de l’economia, no sembla que hi hagi marge per al compromís. El bloqueig dels ports confirma la intenció de Meloni de mantenir una política més dura que els seus antecessors, en la retòrica i a la pràctica, per exigir solucions europees més ambicioses.