La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’ex primer ministre del Pakistan Imran Khan sobreviu a un intent d’assassinat
Un mort i deu ferits després dels trets d’un terrorista contra una marxa
Tot i que està inhabilitat, Khan intentar tornar al poder i exigeix eleccions anticipades
L’ex primer ministre del Pakistan Imran Khan va sobreviure ahir a un atemptat a Wazirabad. El polític, embarcat en una “marxa per la llibertat” entre Lahore i Islamabad, hauria rebut almenys un impacte de bala a la cama. També van resultar ferides deu persones del seu entorn, de les quals una va morir. L’autor dels trets va ser immobilitzat pels assistents i arrestat. Un assistent de Khan va precisar que l’ex primer ministre va ser “ferit a la canyella després que un home obrís foc amb una arma automàtica”. El carismàtic ex cap de govern, defenestrat la primavera passada en una polèmica moció de censura, està hospitalitzat a Lahore, fora de perill.
Un portaveu del Moviment per la Justícia (PTI), el partit de Khan, va declarar que, “si la gent no hagués parat el pistoler, hauria liquidat la cúpula sencera del partit”. Gran part acompanyava el secretari general, al sostre de camions. La seva mà dreta, Faisal Javed, va aparèixer a la televisió ensangonat i qualificant el fet d’“intent d’assassinat d’Imran Khan”.
L’atemptat frustrat no farà més que alimentar el discurs del polític populista, que considera que tots els seus revessos del 2022 es deuen a “una conspiració” per apartar-lo d’escena a qualsevol preu. La marxa d’aquesta setmana exigeix l’avançament de les eleccions generals, previstes d’aquí un any. La incògnita és si el mateix Khan, que parteix com a gran preferit, s’hi podrà presentar, ja que la Comissió Electoral el va inhabilitar el mes passat per ocupar càrrecs públics. Aquesta inhabilitació ha estat recorreguda per Khan davant el Tribunal Superior de Justícia d’Islamabad.
El Moviment per la Justícia preveia arribar demà a la capital pakistanesa aclamat per la multitud, en un nou pols al Govern de coalició de Shehbaz Sharif. Aquest últim va prometre una investigació de l’atemptat, però va repetir que els comicis se celebraran segons el calendari previst. La tensió política al Pakistan és màxima, ja que el partit de Khan continua arrasant en totes les eleccions marginals que s’han succeït des de la seva defenestració, malgrat totes les travetes legals. L’excapità de la selecció de criquet, de 70 anys, acusa Sharif d’estar al capdavant d’un “govern d’importació” instal·lat per Washington. Aquest novembre, a més a més, s’acaba el mandat del cap de les forces armades, veritable poder a l’ombra al Pakistan.
Imran Khan va entrar en política amb la simpatia de l’exèrcit, mentre l’interès número u de Rawalpindi va ser forçar la sortida de l’OTAN de l’Afganistan. Tot i això, en el nou context internacional derivat de la invasió russa d’Ucraïna l’establishment pakistanès hi veu una oportunitat d’or per a la reconciliació amb els EUA, en detriment de l’Índia, inevitablement pròxima a Moscou. Cal dir que el president Vladímir
Putin, que havia de rebre Imran Khan el 23 de febrer al Kremlin, va endarrerir un dia la cita perquè coincidís amb l’inici de l’“operació militar especial”, amb la qual cosa va clavar una doble plantofada a Washington, aliat històric dels governs d’Islamabad.
El carismàtic Khan, que es va fer amb la flor i nata de Londres mentre va durar el seu matrimoni amb la riquíssima hereva Jemima Goldsmith, es presenta ara com la veu del “nou Pakistan” i del ciutadà corrent contra l’establishment. La seva última dona ja no llueix escot, sinó vel. Tot i això, el més velat és el seu programa, si en té, més enllà d’un seguit d’acusacions i llocs comuns. Després del triomf de la moció de censura de l’abril, en què aparentment molts diners van canviar de mans, Bilawal Bhutto Zardari va exclamar amb entusiasme: “Ha tornat el Pakistan d’abans”. Avui el fill de Benazir Bhutto, després de pactar amb el germà de Nawaz Sharif –l’altra dinastia política del país–, és ministre d’Exteriors.
El Pakistan té una amarga experiència d’atemptats contra els seus caps o excaps de Govern en exercici o en campanya. Benazir Bhutto va morir en un misteriós atemptat a Rawalpindi el 2007, quan també aspirava a recuperar el poder. La diferència és que llavors l’assassí va saltar a miques segons després de disparar el gallet.