La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Moncloa i els vocals progressistes del CGPJ collen per renovar el TC
Els conservadors del Poder Judicial reobre negociacions després de la ruptura del PP
La formulació sembla senzilla: “El Partit Popular ha de complir amb la Constitució i el Consell General del Poder Judicial ha de complir amb la llei”, adverteixen a la Moncloa.
La resolució d’aquesta crisi institucional, però, va tornar a quedar postergada indefinidament una vegada que Alberto Núñez Feijóo va suspendre les negociacions per renovar l’òrgan de govern dels jutges mentre Pedro Sánchez no renunciï a reformar el delicte de sedició del Codi Penal.
Però al Govern central ara confien que aquesta “ruptura unilateral” del líder del PP forci, almenys, a desbloquejar els nomenaments també pendents al Tribunal Constitucional (TC). Són dos per part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i dos més per part de l’Executiu, cosa que en tot cas canviaria l’orientació –de conservadora a progressista– del tribunal de garanties constitucionals.
El sector progressista del CGPJ va moure ahir peça en aquesta mateixa direcció ja posant a sobre de la taula la seva proposta per al TC: el magistrat de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, José Manuel Bandrés. Alhora, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va apressar els vocals conservadors de l’òrgan de govern dels jutges a decidir ja la seva proposta per al TC sense més demora.
Si fos així, l’Executiu designaria els altres dos magistrats que li pertoca proposar, sense haver d’escometre aquesta operació en solitari, a què es veuria obligat en cas que el sector conservador del CGPJ s’entossudís a mantenir bloquejada
també la renovació del TC.
Bolaños va celebrar les negociacions en curs al si del CGPJ, una vegada dinamitades les converses entre el Govern i el PP. “Vull recordar que des del juliol el Consell General del Po
der Judicial ja pot nomenar dos magistrats del Tribunal Constitucional. El 13 de setembre va acabar el termini perquè nomenessin els seus dos magistrats del TC, amb la qual cosa ja anem amb retard”, va apressar
el ministre de la Presidència.
“Vull demanar als vocals del CGPJ, especialment als que han estat més reticents, el mateix que qualsevol jutge demana als ciutadans: que compleixin la llei, que ho facin com més aviat millor i que comencem a resoldre aquest desgavell que s’ha provocat per la falta de personalitat i de lideratge de Feijóo”, va demanar Bolaños al sector conservador de l’òrgan de govern dels jutges.
De fet, els vocals conservadors del CGPJ també van assumir dimecres a la nit com a “imprescindible” el nomenament dels magistrats pendents del TC, i van acordar tornar a reunir ahir la comissió negociadora creada entre els dos blocs per arribar a una entesa (vegeu informació d’aquesta mateixa pàgina). La intenció dels vocals progressistes posant negre sobre blanc el nom de Bandrés com el seu candidat era precisament per forçar els conservadors a fer un pas endavant.
Fonts del CGPJ confien que al ple de finals d’aquest mes de novembre ja s’hi pugui portar el nom dels dos magistrats consensuats perquè surtin votats
El ministre Bolaños apressa a resoldre un “desgavell” judicial que atribueix a “la falta de lideratge” de Feijóo
per una majoria de l’òrgan.
Això donaria via lliure al Govern per nomenar els dos seus que té pendents. Tot i que l’Executiu ja va obrir la porta a dur a terme els seus nomenaments sense esperar el CGPJ, hi ha certs dubtes sobre la seva constitucionalitat perquè la llei estableix que la renovació del TC ha de ser per terços, és a dir, de quatre magistrats en quatre magistrats.
Si finalment es duen a terme aquests quatre nomenaments, el TC faria un tomb i passaria a tenir una majoria progressista i amb un canvi a la presidència. Avui dia el nom que sona amb
més força per substituir Pedro González Trevijano és el de Cándido Conde-Pumpido, que ja va ocupar el càrrec de fiscal general de l’Estat durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero.
La ruptura de Feijóo li impedirà, però, d’arribar a un acord amb el PSOE per nomenar un altre magistrat del TC pendent per part del Senat, després de la dimissió per motius de salut del magistrat Alfredo Montoya, i que havia de ser de la quota conservadora.