Una democràcia mal penjada

AEspanya és com el quadre de Mondrian que s’exhibeix al revés, però ningú no el posa del dret

quest país, que té iñaki Gabilondo com a Hamlet rediviu preguntantse a movistar ¿Qué diablos es España?, és el més semblant al quadre de Piet mondrian que fa 75 anys que està penjat al revés al museu de düsseldorf sense que ningú se n’hagués adonat. esclar que no es tracta d’un paisatge o d’un rostre (la tela, no espanya), sinó d’una trama de cintes adhesives de colors sobre un fons blanc. el més curiós és que no està previst que el col·loquin del dret. més o menys el que li passa a la democràcia espanyola, que sabem que no acaba de funcionar bé, però ningú no s’atreveix a posar-la mirant cap amunt.

espanya és un lloc on els dos principals partits són incapaços de posarse d’acord per renovar la cúpula judicial, contravenint la Constitució. el PP ha utilitzat com a argument una futura reforma del delicte de sedició i en aquest context ha utilitzat eTA i Catalunya per atacar el Govern de Pedro sánchez: “Qui és el nou senyor X del Psoe que va anar a veure Puigdemont?”. i els diputats del PP van anar preguntant públicament a quatre ministres si eren el misteriós senyor X, davant la seva cara de sorpresa. ignoro si algú de l’executiu ha parlat amb l’expresident català, però tampoc em ve al cap quin seria el delicte. La memòria és fràgil: José maría Aznar va enviar el secretari general de Presidència i el secretari d’estat de seguretat a un hotel de Zuric per parlar amb mikel Antza, cap de l’aparell militar d’eTA, el 1999, i ningú no va al·ludir al Congrés a cap senyor X ni va posar en qüestió l’estratègia per intentar que la banda parés de matar. no comparo Puigdemont amb Antza: només recordo que els conflictes es resolen amb el diàleg, no amb exabruptes.

borges, que es movia millor en el realisme màgic que en la realitat quotidiana, va escriure que la democràcia era una superstició molt difosa i un abús de l’estadística. i algú s’ho ha cregut. L’única superstició és que els règims autoritaris siguin la veritat revelada. sobre l’abús de l’estadística tenia una mica de raó, però sempre és millor abusar de les enquestes que de la força. de vegades, escoltant alguns discursos un tem que la democràcia a espanya retrocedeixi, el sentit comú s’extraviï i, al final, prenguem mal.