La Sareb i l’Ajuntament

si la societat de Gestió d’Actius Procedents de la reestructuració bancària, més coneguda per l’acrònim sareb, o bé com a banc dolent, no pot rendibilitzar econòmicament tot l’enorme patrimoni immobiliari que té, és millor que, almenys, el rendibilitzi socialment. en aquesta línia s’emmarca l’acord al qual aquesta societat pública ha arribat amb l’Ajuntament de barcelona per suspendre tots els desnonaments de famílies vulnerables i per regularitzar amb contractes de lloguer social la situació d’unes tres-centes famílies que viuen sense contracte vigent en pisos de la seva propietat.

L’acord esmentat s’afegeix al conveni de cessió de dos-cents pisos firmat el 2015, dels quals ja ha transferit al Consistori barceloní 150. Amb això la meitat del parc immobiliari de la sareb a barcelona, format per uns vuit-cents habitatges, quedarà subjecte a lloguer social. Això suposa que les mensualitats no superen el 30% dels ingressos de les famílies i que, a més, els habitatges del banc dolent deixin d’estar buits.

Fa temps que l’alcaldessa Ada Colau perseguia un acord d’aquest tipus amb els grans tenidors d’habitatges, entre els quals la sareb és el més gran. Cal lamentar, en tot cas, que aquesta societat pública hagi trigat tant a convèncer-se de la necessitat de cedir una part substancial del seu patri

El banc dolent ha de rendibilitzar socialment una part del seu parc de pisos

moni immobiliari per destinar-lo a usos socials, ja que molts dels seus pisos han estat tancats o ocupats il·legalment molt de temps. Això ha coincidit amb el canvi dels seus gestors.

el drama de l’habitatge a barcelona es reflecteix en una dada: des del 2016 fins al 2022 s’han produït 73.700 desnonaments a Catalunya, 12.283 per any, la majoria a barcelona, segons es va donar a conèixer ahir en l’acte de presentació de la unitat central d’intervenció en conflictes de l’habitatge dels mossos d’esquadra i els nous protocols establerts per a la protecció de les famílies i els ciutadans vulnerables.

La falta d’habitatge assequible és el principal problema de la ciutat de barcelona i l’ampli entorn metropolità. A cap altra ciutat de l’estat espanyol no hi ha un dèficit tan elevat. són més de 300.000 les famílies en llista d’espera per rebre un habitatge de protecció social. És evident que calen solucions amb plantejaments ambiciosos i innovadors que estiguin a l’altura del desafiament que Catalunya té. L’acord de l’Ajuntament amb la sareb és molt important, però, com és evident, no n’hi ha prou. Caldria una cimera de totes les administracions públiques i del conjunt del sector immobiliari per debatre quina és la millor manera de fer realitat plenament a Catalunya el dret constitucional a un habitatge digne.