Controlant el colesterol

Quan, en comptes de valorar la lluita de les activistes que li tiren sopes a Van Gogh, et preguntes si deu estar bé, si deu ser del tot ecològic, que es tenyeixin els cabells amb colors tan estrafolaris, és que t’estàs fent gran.

Quan t’adones que ja no coneixes els polítics ni els jugadors del Barça i que a més no t’importa, és que t’estàs fent gran.

Quan ja no reacciones a l’empenta de la desconeguda que vol entrar abans que tu a l’ascensor i tampoc a la que et torna a clavar l’endemà, aquesta vegada per sortir ella primer (sense un hola, un adeu, un disculpa o el que podria ser un entendridor senyal de confiança “fins a l’empenta de demà”), és això. És que t’estàs fent gran.

Quan decideixes que es menja millor a casa malgrat que et mors de ganes de tornar al Bacaro (esquivant, això sí, la plaça de la Gardunya, rendida a les xeringues i les escombraries on s’ensenyoreixen els coloms mutants que encara no jeuen asfixiats en algun bassal

Assumeixes que hauràs de recórrer menys als ous i més al fajol

de pixum), per tastar el Deliri i conduir, si cal de nit, fins a la Torre del Remei (ara Mercer) per sopar i dormir com la reina que ets, és que t’estàs fent gran. I quan no és per a tu una sorpresa veure tampons a la vorera, saber d’un nou apunyalament. I quan et planteges no canviar l’hora del rellotge perquè mig any passa molt de pressa. I sobretot i això ja és el senyal definitiu, t’estàs fent gran quan admets que tens un problema amb el colesterol.

Llavors vas al teu mòbil i, si no t’esclata als nassos l’alarma de les catàstrofes, et familiaritzes amb termes com HDL, LDL, àcids poliinsaturats... I celebres que ja no et tempti la carn (la vermella i la de caça), i que podràs seguir atipant-te de tomàquet (sense pelar), de pistatxos i alvocat. Que hauràs de recórrer menys als ous i més al fajol. I, per descomptat!, que ja et pots acomiadar dels dònuts, les gambes i les ostres. I el pitjor de tot, que ja mai més no menjaràs la mantega a queixalades. ●