La Vanguardia (Català-1ª edició)
Guterres: “Necessitem més inversió per evitar una carnisseria climàtica”
L’ONU reclama més mesures d’adaptació als efectes de l’escalfament
La població mundial està desprotegida davant els estralls de l’escalfament del planeta. “Necessitem un augment mundial en la inversió en adaptació per salvar milions de vides de la carnisseria climàtica”, sentencia António Guterres, secretari general de les Nacions Unides.
L’ONU considera que és “urgent” que els països multipliquin els esforços d’adaptació davant els efectes del canvi climàtic “que ja són aquí i els que vindran”. Considera que les nacions haurien d’augmentar dràsticament el finançament i posada en marxa d’accions per ajudar les comunitats i els països vulnerables a fer front a aquests riscos. Aquesta necessitat és peremptòria a mesura que els impactes climàtics s’intensifiquen. Ho reclama el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (Pnuma).
Els actuals esforços mundials referits a la planificació, finançament i adopció de mesures d’adaptació “no estan a l’altura de riscos climàtics cada vegada més grans”, s’indica.
Els fluxos financers internacionals en aquesta matèria cap als països en desenvolupament són entre 5 i 10 vegades més baixos que les necessitats estimades, “i la bretxa es continua ampliant”.
“Els qui estan a la primera línia de la crisi climàtica són al final de la cua per rebre suport”, diu António Guterres.
Les necessitats d’adaptació al canvi climàtic dels països en desenvolupament es dispararan fins a 340.000 milions a l’any per al 2030. Tot i això, el suport a l’adaptació avui dia representa menys d’una desena part d’aquesta quantitat. “Les persones i comunitats més vulnerables estan pagant el preu”, afegeix Guterres.
“El món ha de reduir urgentment les emissions de gasos d’efecte hivernacle per limitar l’impacte del canvi climàtic. Però també hem d’incrementar urgentment els esforços per adaptar-nos als impactes que ja són aquí i els que vindran”, assenyala Inger Andersen, directora executiva del Pnuma.
Les mancances actuals són especialment dramàtiques tenint en compte els impactes registrats en diverses regions del planeta (inundacions, sequeres...); són estralls que es donen amb pujades de temperatura d’1,1°C (per damunt de les temperatures preindustrials). Tot i això, la previsió és que la Terra s’escalfi entre 2,4ºC i 2,6ºC a finals de segle.
Els progressos en l’adaptació a les conseqüències del canvi climàtic són “lents i irregulars”, diu l’informe. Els recursos internacionals de finançament destinats a l’adaptació als països en vies de desenvolupament van arribar als 29.000 milions de dòlars el 2020. Es necessita, doncs, una acceleració significativa si es volen duplicar els fluxos financers per aconseguir el 2025 els 40.000 milions, segons va instar el pacte acordat a Glasgow (2021).
Sumant els recursos financers (públics i privats) destinats a adaptació i mitigació a data del 2020, la xifra recopilada no arriba a la promesa mobilització pública i privada de 100.000 milions de dòlars per al 2020 (falten uns 17. 000 milions de dòlars) ja plantejada a la cimera de Copenhaguen (2009).
La bretxa de l’adaptació serà un dels temes centrals en el debat de la pròxima conferència del clima de l’ONU (del 6 al 18 de novembre a Egipte, COP27). En aquesta trobada, les nacions en desenvolupament demanaran un augment de la quantitat i la qualitat del finançament. A la cimera –segons ha demanat Guterres– els països han de presentar un full de ruta creïble amb fites clares sobre com seran lliurades aquestes quantitats, preferiblement com a donacions i no com a préstecs. La meta és que almenys la meitat de tot el finançament
L’ajut financer als països en desenvolupament és entre 5 i 10 vegades més baix que les necessitats estimades
climàtic hauria de fluir cap a l’adaptació.
L’ONU recalca que fins i tot amb inversions més ambicioses en adaptació no es podran prevenir completament els impactes climàtics. Per això, estima que les nacions industrialitzades han d’abordar la compensació per “pèrdues i danys” als països més vulnerables i menys avançats . António Guterres creu que “la COP27 ha de proporcionar un full de ruta clar i amb terminis determinats per tancar la bretxa financera per fer front a les pèrdues i danys” d’aquests països.
“Aquesta serà una prova de foc central per a l’èxit a la COP27”.
Malgrat tot, hi ha avenços. Un 84% dels països tenen almenys un instrument de planificació nacional enfocat a l’adaptació (plans, lleis o polítiques), i la meitat més d’un instrument de planificació. A més, un terç de les 197 parts de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic han incorporat objectius en aquesta matèria quantificats i amb terminis determinats. L’informe proposa d’actuar conjuntament en la mitigació i adaptació (en agricultura, obres públiques...). I es proposa de recórrer a solucions basades en la natura, com ara la plantació i conservació de manglars, la restauració de maresmes salades o la protecció de torberes.