La Vanguardia (Català-1ª edició)
Omella, sobre la llei trans i l’avortament: “Hi ha pressa en aquests temes i em dol”
El cardenal va demanar “diàleg i consens” i saber abans de tot “què vol la societat”
El cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, va mostrar ahir, en una xerrada en el marc dels Foros de Vanguardia, la seva preocupació per “les presses” que observa en les autoritats dirigents per legislar sobre “qüestions tan importants” com poden ser la transsexualitat o l’avortament. “Em dol les presses que hi ha en temes tan importants”, va esgrimir durant l’acte celebrat a l’auditori MGS a Barcelona.
Abans de sotmetre’s a les preguntes d’Enric Juliana, director adjunt de La Vanguardia, i Jordi Basté, director d’El món a RAC1, encarregats tots dos d’encarrilar la xerrada moderada per Ramon Rovira, el també president de la Conferència Episcopal Espanyola, va voler destacar el nom d’un torero del seu poble, Nicanor Villalta. Per què?, es preguntaran. Perquè esperava emular-lo per torejar els periodistes i poder així esquivar alguns temes difícils. Al final, tot i això, va haver d’entrar en matèria i respondre a qüestions espinoses i d’actualitat, com la llei trans o l’avortament.
Respecte a la primera, va demanar “diàleg i consens” i saber abans d’actuar “què vol la societat”. Va subratllar que el que més li preocupa és “el patiment
dels joves”, molt “menys madurs”, al seu entendre, que els joves de la mateixa edat de generacions anteriors. “No tenen tan decidides les coses, i quan el volen revertir [un canvi de sexe, s’entén] ja no hi són a temps”, va asseverar. “Quants suïcidis hi ha hagut als EUA per aquesta raó?”, es va preguntar.
En aquest sentit, va expressar la necessitat d’una “educació sexual” en un context de “fragilitat psicològica dels joves”, que
“es casen i de seguida es divorcien”, va puntualitzar. “Eduquem bé la nostra societat en l’amor?”, va inquirir.
En l’actualitat, va defensar, “l’antropologia humana s’ha desdibuixat”, i per revertir aquesta situació va apuntar a la necessitat d’“educar els sentiments”. “Cal ensenyar a estimar-se un mateix, amb les teves tares i les teves virtuts”, va esgrimir. I en aquesta tasca, “la d’ajudar a madurar”, va
implicar els pares i l’escola.
La qüestió de l’avortament tampoc no va poder gestionarla. En aquest sentit, i per definir el seu posicionament, va llançar diverses preguntes a l’aire a tall de reflexió: “Tenim dret a matar un ésser humà? És la mare la propietària del que porta al seu si? Tenim dret a matar la vida?”.
També va haver d’entrar en matèria en la qüestió del sacerdoci de les dones. Per començar, va establir una clara dicotomia: organització i sagrament. En el primer supòsit, va assegurar que el papa Francesc “ha anat obrint portes”. Fins i tot va esmentar la inclusió de tres dones en la congregació de bisbes; els seus membres acaben designant els religiosos que podran aspirar a ser-ho. “El Papa ha introduït tres dones i és fantàstic”, va argüir.
Una altra cosa molt diferent és el sacerdoci, “que és per a l’home”, va afirmar. “El sagrament és tancat [per a elles]. És un tema teològic molt delicat. Té la seva especificitat des de la teologia”, va subratllar.
La qüestió de la problemàtica
“Eduquem bé la nostra societat en l’amor?”, es va demanar el bisbe en una deles respostes
“Cal ensenyar a estimar-se un mateix, amb les teves tares i les teves virtuts, a madurar”, va esgrimir
dels abusos a l’Església va haver de trampejar-la també. En aquest sentit, i a les preguntes dels periodistes, va voler deixar clar que el fet que els clergues no puguin casar-se no és a l’arrel del problema.
Va subratllar que el percentatge d’abusos a menors entre “el clergat celibatari és d’un 2%”, i que la resta d’abusos els protagonitzen persones que no formen part del clergat i estan casats. “Si els capellans es poguessin casar passaria el mateix. No és pel fet de casar-se, és per l’educació”.
Respecte a la suposada distància que separa l’Església dels joves, es va mostrar esperançat. Va explicar que la pandèmia ha fet que molts d’ells “s’hagin fet preguntes que no es formulaven”: “Tu qui ets? On vas?”. Va asseverar que “el cor té gana” i que els joves busquen respostes “a les inquietuds de l’ésser humà”.
Més enllà de bisbe i cardenal, es va definir ell mateix com a “capellà de poble”, aquest home “que comparteix i que escolta la gent”. Va dir que no era “amic íntim del Papa”, tot i que va admetre que una vegada el Pontífex, tot i que encara no ho era, va arribar a confessar-lo.
A l’acte hi van ser presents Javier Godó, comte de Godó i president editor de La Vanguardia; Carlos Godó, conseller delegat del Grup Godó; Ana Godó, directora de Libros de Vanguardia i Vanguardia Dossier, i el director del diari, Jordi Juan. També van presenciar la conferència d’Omella, entre d’altres, José Creuheras, president del Grup Planeta; Salvador Illa, primer secretari del PSC; Josep Antoni Duran i Lleida, Luis Conde o Enrique Lacalle.