La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Rambla proposa convertir els colomars en pisos socials
Veïns i comerciants demanen al Consistori que munti en terrats mòduls prefabricats amb contenidors
L’associació de veïns i comerciants Amics de la Rambla proposa al govern de l’alcaldessa Ada Colau convertir els antics colomars i les velles cases de les porteres dels terrats de les finques del passeig en pisos socials prefabricats per l’Ajuntament de Barcelona segons el model Aprop, amb contenidors marítims, com els que ja s’aixequen molt a prop, al carrer Nou de Sant Francesc. En alguns terrats de la Rambla s’hi
podria posar un mòdul; en d’altres, dos... Parlem potser d’un centenar d’habitatges, de tota una promoció.
A canvi de la cessió de l’espai, les corresponents rendes, segons proposa Amics de la Rambla, anirien a parar a la comunitat de propietaris, que les destinaria a millorar les condicions dels immobles. D’aquesta manera, argumenten a l’associació, aquesta forma de col·laboració publicoprivada augmentaria el nombre de veïns del passeig, el Consistori incrementaria el parc públic d’habitatge i les comunitats disposarien de més ingressos per fer front a les necessàries reformes dels edificis.
Fermín Villar, d’Amics de la Rambla, detalla que a la Rambla hi falta gent, gent que hi visqui de manera permanent, que se la faci seva, i que un munt de pisos del passeig són emprats com a locals comercials perquè a molts els surt més a compte desenvolupar un negoci en una segona planta d’aquest vial que en un local a peu de carrer en qualsevol altre lloc.
I Villar també explica que algunes normes municipals en principi destinades a protegir els habitatges tenen a la fi l’efecte contrari. “Per exemple, se suposa que els comerços de més de 3.000 m2 no poden tenir habitatges a sobre. Però aquesta norma el que realment incentiva és que aquests habitatges acabin funcionant com a magatzems, perquè als responsables d’aquests comerços els resulta més beneficiós tenir una botiga de grans dimensions. També hauríem d’afinar el pla d’usos i el pla especial de la Rambla”.
I a sobre els baixants de molts edificis estan en males condici
Les rendes es podrien destinar a la millora de les finques, que tenen molts baixants en mal estat
ons, tant que els camions cisterna i les seves gruixudes i inquietants mànegues són una altra de les estampes més típiques del lloc. “Contràriament al que molts pensen, la majoria dels propietaris de la Rambla no són grans tenidors –afegeix Villar–, i molts tenen problemes per afrontar les derrames. Aquí tot està protegit, i el manteniment de les finques és més car del que és habitual”.
Més de la meitat dels edificis de la Rambla no tenen ascensor, i unes tres quartes parts no són accessibles. L’estudi promogut per l’agència pública liderada per l’Ajuntament Barcelona Regional el 2020 també recull que la Rambla suma 122 edificis, 122 immobles amb una entrada principal que dona al passeig. Si comptéssim les cantonades parlaríem de més edificis. De tots, 64 sumen 652 pisos, dels quals només 226 són domicilis habituals, mentre que 39 són temporals –en aquests casos l’estada mitjana és de 8,2 mesos, principalment per motius laborals i acadèmics–. Els pisos turístics amb llicència amb prou feines arriben a la vintena. De manera que fins a 387 habitatges tenen un ús no residencial. “Nosaltres calculem que a la Rambla hi viuen un miler de persones –diu per acabar Villar–, però que si ens espavilem podríem triplicar aquesta xifra”.