El colpisme del segle XXI

No és casualitat que es repeteixi un mateix guió en moltes eleccions de diferents països del món. Amb variants locals, per descomptat, però amb un missatge idèntic, el de menysprear, ignorar o rebatre una derrota electoral. Com si hi hagués un manual del colpisme del segle XXI, al Brasil hem tornat a viure un nou capítol de com qui ostenta el poder denuncia que l’oposició ha tingut l’astúcia, la capacitat i l’habilitat per manipular un resultat electoral. El món al revés. Perquè ara sembla estar

de moda dir que els qui manipulen els recomptes electorals no són els qui tenen les claus dels ministeris o departaments corresponents sinó els qui aspiren a obtenirles. Baixar al-Assad, el president de Síria, i Aleksandr Lukaixenko, el seu homòleg de Bielorússia, per posar només dos exemples de dictadors que sumen triomfs amb percentatges d’un 80 o 90% dels vots, encara deuen riure dels dirigents que, estant al poder, suposadament són víctimes de fraus electorals.

Trump va animar –i segurament en els pròxims mesos quedarà demostrat que també va encoratjar– un intent d’assalt del Congrés dels Estats Units per impedir la proclamació de Joe Biden com a nou president del país. Jair Bolsonaro, que encara exerceix de cap d’Estat del Brasil, ha estat una mica més mesurat, però milers de seguidors seus han tallat carreteres i s’han congregat davant de casernes militars per demanar un cop d’Estat armat que impedeixi la presa de possessió de Lula da Silva, el vencedor de les eleccions presidencials de diumenge passat.

Probablement Bolsonaro no es va atrevir a anar més enllà perquè al Brasil el vot és electrònic i en tot just dues hores es comptabilitzen més de 120 milions de vots i s’anuncia el guanyador. Aquest sistema de recompte hauria de ser envejat pels Estats Units, que el 2000 va protagonitzar el nyap de recompte que va portar al poder George W. Bush, i per la majoria de països del món, i obliga qui vulgui manipular-lo a saber com hackejar un complex sistema informàtic.

Tampoc no és casualitat que els denunciants siguin sempre mandataris o candidats d’extrema dreta. Fins i tot Vox, a Espanya, ha denunciat diverses vegades la poca transparència electoral. És una estratègia de desgast i de deslegitimar la democràcia que alguna vegada els serà útil, al poder o a l’oposició.