La Vanguardia (Català-1ª edició)
Assetjament escolar: cal una llei?
Pares de víctimes la consideren “urgent”, mentre que fiscals i docents creuen que la norma actual és suficient
Ahir es van lliurar al Govern més de 230.000 firmes perquè l’assetjament escolar sigui considerat delicte. Els impulsors d’aquesta campanya entenen que aquesta llei aplanaria el camí per perseguir el bullying, depurar responsabilitats per la via penal –quan les coses s’han fet malament– a les escoles on es registren els casos, i perseguir els pares dels agressors, si les famílies no col·laboren en les investigacions.
Aquesta iniciativa, impulsada per famílies d’alumnes que han passat per aquest infern, obre un debat inèdit i planteja molts interrogants. No s’havia proposat mai res igual: els primers que han plantejat aquesta discussió han estat els pares de la Kira, una adolescent que es va suïcidar el maig del 2021 a Barcelona per motius que encara s’estan investigant judicialment. Respecte a aquest cas, les conclusions de l’expedient obert pel Departament d’Educació a l’escola Pare Manyanet no reportaven assetjament, segons la resposta parlamentària del conseller Josep GonzàlezCambray el 17 de novembre del 2021.
Cal una llei d’assetjament escolar? Això ajudaria a depurar responsabilitats als centres assenyalats pels pares de les víctimes? Les respostes canvien, segons a qui es pregunta.
La posició dels promotors de la campanya queda clara. I la comparteix l’Associació Catalana per la Prevenció de l’Assetjament Escolar (ACPAE). “Aquesta llei no només és necessària, sinó que és urgent”, afirma Joan Martínez Prieto, pèrit judicial en aquesta matèria de l’associació. Aquesta norma, estima l’ACPAE, facilitaria i estalviaria molt de temps en la resolució judicial d’aquests ca
sos. Martínez Prieto revela que han demanat ajuda a Mossos per elaborar “un mapa d’incidències”.
Fiscals de menors apunten, per la seva part, que en la depuració de responsabilitats entre escolars “l’actual norma té prou
eines per perseguir i castigar els casos”. I en aquesta jurisdicció de menors , les escoles o l’administració de què depenen ja responen –quan hi ha condemna– com a responsables civils subsidiaris. Tot i que si el que es busca és depurar responsabilitat
penal en aquests centres, cal recórrer a la justícia convencional.
Una altra cosa, recalquen els fiscals de menors Rosa María Henar i Juan Pedro Rodríguez, “és que el sistema desplegui tots els mitjans necessaris per aplicar la llei vigent de protecció a la infantesa, que ja estableix protocols clars per a les escoles en matèria de prevenció i detecció i que són d’obligat compliment”.
L’Associació NACE, bolcada en la lluita contra l’assetjament escolar, en cap moment no qüestiona la recollida d’aquestes firmes –totes les mesures són benvingudes”, afirma la seva presidenta, Carmen Cabestany–, però recalca que aquesta xacra, més que amb lleis, cal combatre-la des de la preven
Volem assenyalar culpables o solucionar el problema? La resposta és clau per resoldre el conflicte
ció. “Aquesta lluita és global, i podria acabar-se si s’apliquessin les deu mesures del nostre decàleg aprovat pel Parlament de Catalunya el 2020”.
Mar Hurtado Parras, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, opina que “una llei d’assetjament escolar entra en una dinàmica disciplinària polèmica”. I es pregunta: “Volem trobar culpables o solucionar el problema?”. Ella mateixa es respon: “És evident que cal localitzar el culpable, però també cal aprofundir en el problema”.
I en aquest “aprofundiment del problema” és on cal destinar –aquí hi ha unanimitat entre les persones consultades– el màxim esforç. Més que aprovar una llei d’assetjament escolar, opina la majoria, la clau continua sent la prevenció i l’aplicació dels protocols ja existents. Tot i que tot això no consola gaire o gens les famílies que passen o han patit aquest infern, ja que molts dels casos prenen relleu quan el mal a la víctima d’assetjament escolar ja està fet o és massa tard.