La Vanguardia (Català-1ª edició)
Més de dos-cents mil joves no han sol·licitat finalment el Bo Cultural
Poc més de la meitat dels que fan 18 anys el 2022 han demanat els 400 euros
El Bo Cultural Jove ja té un balanç definitiu. I és agredolç. La part dolça és que gairebé 300.000 joves que fan 18 anys aquest 2022 poden gaudir dels 400 euros en consum cultural que permet aquest bo creat seguint els exemples de França i Itàlia, entre les quals se situa en generositat: a Itàlia el bo ofereix 500 euros; a França, 300. La part agra és que, en canvi, uns 200.000 joves més que per edat eren candidats al nou bo creat pel Ministeri de Cultura no l’han sol·licitat després que es tanqués el termini per sol·licitar-lo, ampliat fins dilluns.
Les dificultats d’inscripció al programa, que exigia inicialment tenir certificat digital o el sistema d’autenticació Cl@ve, sembla que han estat un dels obstacles decisius a l’hora d’explicar que tants joves hagin renunciat a aconseguir 400 euros amb què podien comprar des de mangues i novel·les fins a videojocs, entrades de concerts i festivals, teatre i dansa i fins i tot abonar-se a plataformes de streaming de vídeo i música. Amb aquestes dades, dels 210 milions pressupostats pel Ministeri de Miquel Iceta per al Bo Cultural Jove, només se’n gastaran 112 aquest any.
Segons les dades definitives fetes públiques ahir pel ministeri, el bo ha estat sol·licitat
per 281.557 joves que feien 18 anys el 2022, mentre que la població estimada d’aquesta edat arreu del país és de 488.794 persones. Això suposa que un 57,6% del total podran gaudir dels 400 euros, mentre que un 42,4% no s’hi ha interessat o no ha pogut fer-ne la sol·licitud. Un procés complicat que el ministeri finalment va reconèixer ampliant el termini i va simplificar el tràmit digital a través d’una inscripció presencial més sen
zilla a les oficines de Correos.
Tot i així, sens dubte s’han presentat més factors perquè per comunitats autònomes els resultats han estat radicalment desiguals. On menys joves han sol·licitat el Bo Cultural Jove ha estat a les Balears (38,64%), les Canàries (39,9%) i Catalunya (49,43%), i encara ha estat lleument inferior a les ciutats autònomes de Melilla (36,33%) i Ceuta (37,17%). La líder en sol·licituds, en canvi, ha estat La Rioja (65,78%), seguida de
Madrid (65,13%) i País Basc (64,77%).
Com a curiositat, dilluns, últim dia per a la sol·licitud d’adhesió al programa, es van registrar 15.206 adhesions, gairebé un 5% del total. Per facilitar el procés aquestes últimes hores, els treballadors de les oficines de Correos van recollir en mà les sol·licituds i actualment s’estan abocant a la plataforma del Bo Cultural Jove, cosa que podria augmentar lleugerament les xifres definitives.
Per mitjans de sol·licitud, 225.153 joves van fer la inscripció digital a través de la pàgina web, mentre que uns 56.404 més la van fer en una oficina de Correos.
Malgrat l’alt nombre de joves que no han sol·licitat el nou bo, el Ministeri de Cultura fa un balanç positiu de la iniciativa: creu que mostra l’interès d’un ampli espectre de la població jove per la cultura, a qui aquesta iniciativa ajudarà a fidelitzar com a públic i consumidor cultural, i a més oferirà un suport addicional al sector cultural per recuperar-se de la crisi, amb una inversió que s’acostarà als 112 milions d’euros. Això sí, el pressupost inici
Catalunya és de les comunitats on menys s’ha sol·licitat, i La Rioja, el País Basc i Madrid, on més
al era de 210 milions, fet que vol dir que, descomptades altres despeses, quedaran més de 80 milions d’euros sense gastar al sector cultural.
Un sector en què, fins al moment, 2.500 empreses, entre les quals diverses cadenes comercials, s’han adherit al programa. Les empreses, de fet, podran continuar afegint-se al programa sense data límit. Una vegada els sigui concedida l’ajuda, els joves disposaran d’un any per gastar els 400 euros.
La iniciativa s’ha consolidat ja als Pressupostos Generals de l’Estat del 2023 i el ministeri afirma que ha començat a treballar en la segona convocatòria tenint en compte “l’experiència pilot del primer any, de manera que s’optimitzi el sistema de sol·licitud i tramitació”.