La Vanguardia (Català-1ª edició)
Som i serem mamífers
Rachel Yoder retrata a ‘Canina’ (Blackie Books), una dona sobrepassada per la maternitat
Ets una dona amb una feina que t’agrada, tens un fill i de cop, o progressivament, veus que la maternitat et va absorbint i sents que et pren la teva essència, qui eres fins llavors, qui havies estat, qui pensaves que eres i qui volies ser. No t’agrada deixar el teu fill tantes hores al servei d’altres, et sents culpable de ser una mala mare. Deixes la feina per centrar-te en el fill, et dediques a la cura de la casa i del nen i vas perdent el fil de tu mateixa. Suma-li que el marit passa fora cinc dies a la setmana treballant i quan torna et sap greu atabalar-lo. I això que tu ets una mare progre que està per sobre del què diran, etcètera.
A la protagonista de Canina (Blackie Books) li passa exactament això i se sent tan superada que el seu cos li diu prou i comença la seva pròpia revolta. Com? Doncs al principi es nota una mata de pèl al clatell, els ullals més esmolats, se li aguditza l’olfacte, i té fam de carn. Sí, es va transformant en una mena de gossa i s’aferra al nom de Perra de Noche, i moltes nits surt i es descontrola en un crescendo que sembla no tenir final. Una novel·la amb un punt terrorífic salpebrat amb humor i tendresa.
A l’autora, la nord-americana Rachel Yoder (1978), li va passar una cosa semblant: “Després de tenir el meu fill vaig estar dos anys sense escriure i sentia que perdia la identitat. Em sentia perduda i enfadada perquè no entenia com havia acabat quedant-me a casa amb el nen i sense escriure quan tota la vida havia volgut tenir una carrera professional i ser fora de casa”, va explicar ahir des de l’hotel de Barcelona on s’està aquests dies per participar al festival 42 de gèneres fantàstics. “Què puc fer amb aquest sentiment?, vaig pensar. Vaig començar a escriure i la ira era com el motor que alimentava l’escriptura. Vaig escriure el primer terç del llibre molt de pressa, un cop vaig trobar aquesta veu honesta i enfadada que pensa molt i la vaig anar seguint”, diu.
“Em vaig sentir molt sola en la mevamaternitat–exposaYoder–, com la meva protagonista. Sentia que no ho feia bé, i quan vaig publicar el llibre em va sorprendre que tanta gent, tantes dones sobretot, em diguessin que se sentien igual. El cervell ens enganya perquè ens pensem que estem soles, que som úniques, i no, així que
em vaig esforçar per relacionarme amb altres mares”.
D’alguna manera, reflexiona, l’embaràs i la maternitat “ens recorda que som mamífers, som animals”. “Adonar-me del meu cos animal va ser una experiència molt intensa, i suposo que el llibre va sortir també d’aquí, de sentirme una mamífera i de la maternitat”, afegeix.
Yoder recorda com la va condi
cionar la seva infància, ja que va créixer en una comunitat mennonita, amb un pare d’origen amish: “Tot molt religiós i tradicional, i ja de petita em vaig rebel·lar contra el patriarcat i el sentiment que els homes són els caps de la casa”. Tot el llibre, diu, és com “un rebuig a les idees tradicionals sobre gènere, matrimoni o paternitat”, i la protagonista “intenta imaginar un nou mite sobre la maternitat”, expressat amb la troballa d’una inspiradora etnògrafa que descriu comunitats de dones que es transformen, a més del record de la seva àvia, mig bruixa.
La novel·la es va embolicant i al final esdevé la història d’una redempció i de creixement d’una mare que fa les paus amb si mateixa a través de l’animalitat i de l’art.
“Adonar-me del meu cos animal va ser una experiència molt intensa”, explica l’autora