La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’art català arriba a Londres via París
Nova exposició a la galeria Colnaghi en col·laboració amb Sala Parés i Artur Ramon
Casas, Nonell, Sunyer, Rusiñol, Pruna, Togores, Nonell, Anglada-Camarasa, Huguet, Pichot, Gargallo... Més enllà de Picasso, Dalí i Miró, l’art català de finals del segle XIX i primera meitat del XX compte amb noms valuosos que ningú no qüestiona de portes endins però el reconeixement internacional dels quals encara deixa molt a desitjar. Per tal de treure’ls de la foscor i posicionar-los al mercat a l’altura dels seus homòlegs francesos o alemanys, les galeries barcelonines Sala Parés i Artur Ramon Art i la londinenca Colnaghi van segellar una aliança estratègica que aquests dies viu el seu tercer capítol d’èxit a Londres amb l’exposició Barcelona-París (1860-1936). A journey to modernity .
“La resposta està sent molt bona en tots els sentits”, explica el galerista Joan Anton Maragall, director de la Sala Parés, que acollirà al desembre una nova versió de la mostra londinenca. Es tracta d’una recopilació d’obres fetes a París –o immediatament després de la tornada de París– per part d’artistes barcelonins que entre el 1860 i el 1936 van viure a la capital francesa. L’essència de l’exposició serà la mateixa. Però quan arribi a Barcelona no hi haurà totes les peces. De les 35 obres reunides, almenys dotze ja han passat a formar part de fundacions i col·leccions privades del Regne Unit. I inicialment n’hi havia unes altres tres (d’Olga Sacharoff, Joaquim Sunyer i Josep de Togores) que ni tan sols van arribar a sortir d’Espanya perquè “les va adquirir el Museu Reina Sofia mentre se’n tramitava el permís d’exportació”, detalla Maragall.
“És la tercera exposició que organitzem conjuntament i també la més ambiciosa, tant per l’especificitat del tema com per la qualitat de les obres”, continua el galerista, que, com ja va succeir a les mostres precedents, The golden age of Spanish modern art i Spanish modern landscapes, han pogut constatar que hi ha un mercat per a la pintura catalana d’aquest període i que encara hi ha molt camí per recórrer. “En la pintura que ells anomenen masters, Londres és la capital del món; una ciutat molt oberta i receptiva on la pintura francesa d’aquest període ha estat sempre present i que ara té ganes de descobrir noves coses”. El preu de les obres exposades oscil·la entre els 20.000 i els 400.000 euros.
Aquesta apreciació per part del col·leccionisme internacional xoca amb el desinterès de l’àmbit català, on molts hereus o futurs hereus, “no dic tots, però sí una part”, es desprenen de l’art que van atresorar els seus pares. “És un fenomen molt d’aquí”, conclou Maragall. “Històricament el públic local redescobreix una part del seu art o de la seva arquitectura quan el redescobreixen fora”.