La Vanguardia (Català-1ª edició)
El rei del mambo
Barça Gerard Piqué s’acomiada del club de la seva vida sent el central amb més títols de la història del Barcelona, amb 30, conquerits amb molt caràcter, sentiment i també polèmica
Piqué és l’únic blaugrana que pot presumir d’haver marcat un sisè gol al Bernabeu
Amb una vocació molt clara per als negocis, va impulsar el patrocini de Rakuten com a alternativa a Qatar
Es com si no me n’hagués anat mai”, va dir Gerard Piqué el 2008 en una entrevista a La Vanguardia des de Saint Andrews durant la pretemporada que el Barça va fer sota la batuta de Pep Guardiola. Del planter i barcelonista de bressol, tenia 21 anys i acabava de tornar al club de la seva vida després de quatre anys al Manchester United, dels quals va passar una temporada, la 2006-2007, amb el Saragossa. Txiki Begiristain, aleshores secretari tècnic blaugrana, en va pagar 5 milions. Alex Ferguson, tècnic del United, comprensiu amb el futbolista, a qui va ajudar amb l’anglès i a adaptar-se a la Premier, sempre se’n va penedir.
Gairebé quinze anys i tres renovacions després, Piqué i la seva aclaparadora personalitat sempre present, deixa el Barcelona sent el tercer blaugrana amb més títols (30) després d’Iniesta (32) i Messi (35). Ha aixecat vuit Lligues, les tres Champions que li recorden els retalls de les xarxes de les porteries de l’Olímpic de Roma (2009), Wembley (2011) i Olímpic de Berlín (2015) que es va emportar a casa, sis Supercopes d’Espanya, tres Supercopes d’Europa, tres Mundials de Clubs i set Copes del Rei. En aquesta última competició té el
rècord de trofeus conquerits amb Busquets i Messi. En aquest idil·li gairebé permanent amb la competició copera, Piqué no oblidarà mai l’última que va conquerir el 2021 davant l’Athletic (4-0) a La Cartuja. Aquest és també el seu últim títol amb el FC Barcelona.
Piqué és d’aquells futbolistes que sempre s’han guiat pel que han sentit. No se n’ha amagat mai. I va gaudir en el focus de la polèmica com ningú. “Gràcies per ser del Barça”, li van dir quan amb vuit anys el seu avi, l’exdirectiu Amador Bernabeu, el va portar fins a la Masia perquè passés la prova que li
va obrir tantes portes. I com sempre va ser de fer el que sentia, quan tenia 16 anys i formava part d’un històric cadet amb Messi i Cesc Fàbregas, va decidir atendre la trucada de Ferguson i firmar pel Manchester United. Allà va créixer a l’ombra de Rio Ferdinand i Nemanja Vidic. Tot un màster en futbol que li va permetre divertir-se entre altres èxits amb la conquesta de la Premier League i de la Champions. Però també va cursar un màster en vida. “Un dia vaig anar a entrenar-me amb una camisa nova que em semblava molt bonica. El següent que vaig veure quan vaig
entrar al camp d’entrenament va ser un d’aquells ninots que es posen per practicar els tirs lliures amb la meva camisa. Havia plogut i era plena de fang. Tenia 17 anys”, va comentar Piqué, que sempre va trobar a faltar “l’humor negre anglès” al Barcelona i que va trobar en Jordi Alba un bon aliat.
Amb la tornada al Barcelona es van alinear els astres. Joan Laporta, el president que l’acomiada, és també qui el va veure arribar i despuntar al Barça de Guardiola. En la figura de Carles Puyol hi va trobar el mentor necessari per acabar convertint-se en un central d’època. La dupla va ser letal. Tant que fins i tot Sergio Ramos, capità del Reial Madrid, va haver de jugar de lateral dret quan Espanya va guanyar el seu únic Mundial el 2010. El seu protagonisme mediàtic va augmentar precisament després del torneig de Sud-àfrica, quan va iniciar una relació sentimental amb Shakira, la mare dels seus dos fills, Sasha i Milan. “Jo vaig començar a sortir amb Shakira i la relació amb Guardiola va canviar. Tenia molta pressió, em vaig plantejar anarme’n el 2011”, va dir Piqué, separat de la cantant aquest estiu.
El 2012 també va guanyar l’Eurocopa. Aquest cop sense Puyol, Piquenbauer ja la va jugar al costat de Ramos. Malgrat les discrepàncies pel que fa als colors, sempre es van avenir fora del camp. I això que el central és el protagonista de moments que quedaran per sempre a la retina dels culers i que l’afició blanca vol oblidar. Sent el defensa més golejador del Barça amb 53 gols sense comptar els penals de Koeman (88 en total), és l’únic blaugrana que pot presumir d’haver marcat un sisè gol al Bernabeu. Va ser al 2-6 de la temporada 2008. El 2010, amb un somriure i la mà ben estesa, el gran ídol del barcelonisme va recordar el 5-0 clavat al Madrid de Mourinho al Camp Nou. Una altra imatge icònica.
Sobrat de carisma, les seves frases sempre meditades són gairebé tan protagonistes com les seves actuacions. Quan el Barça va aixecar el seu segon triplet, ho va celebrar amb el seu “Kevin, contigo comenzó todo”, en al·lusió al cantant Kevin Roldán, que va actuar a la festa de Cristiano Ronaldo després de la derrota madridista contra l’Atlètic per 4-0 el 2015. “Aquesta la tenia guardada des del març”, va reconèixer. Va dir que plegaria quan no fos útil. I així ha estat. Més enllà del futbol, la seva vocació pels negocis, alguns de discutits com la creació de la nova Copa Davis o la seva negociació per portar la Supercopa a Aràbia, el van portar a impulsar el patrocini de Rakuten com a alternativa el polèmic Qatar. Escalfant-se a la banda per a algun dia ser president del club de la seva vida.