Però tots volien els seus serveis

Impactant notícia la d’ahir amb l’anunci de Piqué. Però d’altra banda era previsible. Per al seu club, la situació era molt clara, ja que no comptava amb ell. Només la capacitat d’un jugador és la que pot demostrar que aquesta afirmació és equivocada. Però la capacitat d’algú sempre és directament proporcional a les seves dosis d’il·lusió, de concentració i de dedicació. I aquí Piqué estava en desavantatge. L’edat, els títols i èxits, els malestars físics i la seva complexa situació personal jugaven en contra seu. I quan un té clar que alguna cosa no pot ser, és millor rebaixar les expectatives i abandonar.

Segurament jo he estat una de les persones que menys li ha rigut les gràcies. Però sempre he estat molt respectuós i admirador del Piqué jugador. Seria absurd que no fos així, perquè pocs defenses tenen el seu bagatge. Completíssim en molts aspectes, va saber reconduir una carrera que no acabava d’arrencar a Anglaterra, on ningú no va creure en el seu estil de joc. És cert que va tenir la sort de recalar al Barcelona de Guardiola i que es veiés acompanyat de l’aprenentatge de Puyol.

Piqué ha estat un dels millors defenses de la història del futbol espanyol. A les seves qualitats tècniques cal sumar-hi la intel·ligència futbolística, la capacitat golejadora, el lideratge al camp, el protagonisme en els partits importants i la quantitat de matxs que ha jugat superant els dolors. Un compendi de qualitats

Les dificultats sempre han estat reptes per a Piqué, que s’alimentava de polèmiques per reforçar-se

complexes d’obtenir en un futbolista i més en un defensa. Tot això és cert que es va desenvolupar en un equip format per jugadors d’un altíssim nivell. Però també va formar part de la millor selecció espanyola de sempre.

Tècnicament exquisit, ha estat el defensa que millor ha sabut conduir la pilota fins al mig del camp per dividir el sistema defensiu rival. Capaç d’enfrontar-se mitjançant l’astúcia a jugadors previsiblement més ràpids, a rematadors de cap tant per defensar com per golejar per la intuïció de cap a on anirà l’esfèrica. És difícil trobar-li defectes sobre el terreny, una cosa potser tan difícil com no saber trobar-li els defectes a fora.

El seu lideratge també ha estat evident. Com més complex i tens era un partit, més còmode se’l veia. Les dificultats sempre han estat reptes per a ell, que s’ha alimentat de polèmiques generades per ell per reforçar-se. Tot i que aquesta personalitat, que en aquest aspecte li ha donat molt, també l’ha penat. Poc integrat al grup tret que tot rodés cap al seu entorn, m’imagino que molts entrenadors han acabat farts d’ell. Però, tot i així, ni un no s’ha atrevit a descartar els seus serveis: és una clara evidència de la seva aportació futbolística.