El Banc d’Anglaterra augura una llarga recessió i apuja els tipus 0,75 punts

L’economia britànica és com una d’aquestes pel·lícules de terror que s’estrenen per Halloween. Cada setmana que passa, més matances i més víctimes, des de l’anterior equip de govern (l’ex primera ministra Liz Truss i l’excanceller de l’Exchequer Kwasi Kwarteng) fins als ciutadans que han de pagar la hipoteca i patir un preu cada vegada més alt pel pa o que veuen com disminueixen els subsidis socials de què depenen. Una zona de guerra. Sang per tot arreu.

Ahir va ser el Banc d’Anglaterra el que va fer de zombi, de fantasma o d’una d’aquestes nines amb ulls sortints que s’emporten tot el que troben pel camí. Va treure la destral i va apujar d’una tacada els tipus d’interès al 3%, una alça de 0,75 punts, la més elevada des del 1989. I, a més a més, ho va fer pronosticant que la recessió en què està immers el país serà la més llarga des de la Gran Depressió i durarà gairebé un parell d’anys més, fins a finals del 2024. Cap alleujament, cap consol.

La lliura esterlina va caure immediatament, tant respecte al dòlar com respecte a l’euro, com a reacció al pronòstic pessimista del banc, que, per si la profunda recessió i la pujada dels interessos no fossin prou, va advertir que la inflació ja és del 10,2% i no tocarà sostre fins a situar-se en l’11%, i que el mercat laboral no mostra signes de reaccionar (la demanda de mà d’obra és molt superior a l’oferta, sobretot en sectors com l’hostaleria). Després de la pandèmia, un milió de persones (la majoria per sobre dels cinquanta anys) han decidit quedar-se definitivament a casa.

El comitè de política monetària va adoptar la decisió d’apujar els tipus un 0,75% per una majoria de set a dos, amb la dissensió de dos execonomistes de la London School of Economics que van recomanar una alça més moderada, que no encadenés tant el creixement, per estimar que la inflació està a punt d’arribar al cim, el cost de l’energia ha començat a disminuir i també els problemes a les cadenes de subministraments.

L’única concessió a l’optimisme dels experts del banc ha estat apuntar que el més probable és que no sigui necessari apujar gaire més els tipus, i que no passaran del 4%. Però el panorama ha espantat els mateixos mer

És l’alça més important des del 1989, situa els tipus en un 3% i provoca la caiguda de la lliura als mercats

cats que van condemnar el pla fiscal de Liz Truss i van imposar Jeremy Hunt com a responsable de les finances. La nova administració de Rishi Sunak presentarà el dia 17 un explosiu pressupost, amb retallades en totes les partides (potser excepte Sanitat) i pujada de la càrrega fiscal per a tothom, impostos excepcionals als beneficis de les companyies energètiques i reducció dels ajuts socials. Ni tan sols és segur que les pensions se’n salvin.

Truss volia abaixar els impostos com un electroxoc per a l’economia. Però, en qualsevol cas, hauria estat massa tard. Segons el Banc d’Anglaterra, ja s’ha començat a contreure, i es continuarà contraient vuit trimestres més.