La Vanguardia (Català-1ª edició)
La llibertat de respirar
El món està malament, però no tan malament com sembla. Tres exemples. Un: Joe Biden adverteix que la democràcia dels Estats Units està en perill per encoratjar els seus conciutadans a votar demòcrata demà. Però potser no ho ha estat des de la seva fundació, quan Abraham Lincoln alertava que una casa dividida no pot sostenir-se dempeus? Dos: la guerra ha tornat a Europa amb la invasió russa a Ucraïna, però estàvem molt pitjor a la Segona Guerra Mundial. Tres: la pugna dels EUA i la Xina s’aguditza. Biden imposa un bloqueig al sector dels semiconductors a la Xina per dificultar-ne el desenvolupament tecnològic o militar. Però no li ha tancat l’aixeta de les exportacions de blat de moro i blat, bàsiques per garantir la seguretat alimentària del règim de Xi Jinping.
Les energies fòssils tornen a Europa amb la invasió d’Ucraïna, que paradoxalment també ha servit per adonar-nos que cal accelerar la transició energètica. N’hi ha prou amb un exemple: Alemanya obtindrà un terç de l’electricitat a partir del carbó el 2023. I aquí, sí que estem malament. Perquè la crisi climàtica va de debò. I si no prioritzem la reducció d’emissions, a finals de segle la temperatura haurà pujat més de 2,5ºC, lluny dels 2ºC fixats com a objectiu i encara més lluny dels 1,5ºC plantejats com a desitjables.
Una dada: la pol·lució causa nou milions de morts anuals. Esperem que la cimera d’Egipte no culmini en un fracàs, perquè serà el de tota la humanitat. I que els Estats Units i la Xina, que generen més d’un 40% de les emissions de CO , liderin la lluita. Servirà, entre moltes altres coses, per reforçar la democràcia als Estats Units i garantir la seguretat alimentària, que tant preocupen Biden i Xi.
Així, el món està malament, però no tan malament. Respirarem millor i serem més lliures. Ja ho va escriure Elias Canetti: “L’origen de la llibertat és en el respirar. Tothom ha pogut aspirar sempre qualsevol aire, i la llibertat de respirar és l’única que no ha estat realment destruïda fins avui”. Lliures, fins a l’últim sospir.