La Vanguardia (Català-1ª edició)
El bloqueig polític a França pot forçar a dissoldre l’Assemblea Nacional
Macron i el seu partit ja es preparen per a unes eleccions, diu ‘Le Journal du Dimanche’
El Govern francès, sense majoria, ha hagut de recórrer al decret i ja ha viscut quatre mocions de censura
Emmanuel Macron i el seu partit, Renaixement, ja han començat els preparatius per a unes altres eleccions legislatives, segons va publicar ahir en exclusiva Le Journal du Dimanche. El diari dominical va assegurar que a l’Elisi guanya terreny la idea que una dissolució de l’Assemblea Nacional serà inevitable davant les dificultats per governar, atès que els diputats macronistes van perdre la majoria als comicis del juny i l’esquerra radical i l’extrema dreta, molt fortes, han creat una tenalla de bloqueig.
La informació, que es basa en
diferents fonts, és versemblant, tot i que el portaveu del Govern, Olivier Véran, es va afanyar a negar que hi hagi aquests plans, almenys a curt termini. “Crec que els francesos no ho volen”, va dir el canal France 3. Véran va recordar que les quatre mocions de censura presentades fins ara per l’oposició han fracassat i que no hi ha una majoria alternativa.
No es pot descartar que la filtració sigui un globus sonda, per crear nervis i una manera de pressionar Els Republicans (LR, dreta) perquè ajudin el Govern francès a aprovar lleis. Però la perspectiva d’una dissolució de l’Assemblea s’ha gestionat pels analistes des que es van saber els resultats dels comicis i es va veure com seria d’ardu tirar endavant les iniciatives legislatives. De fet, el Govern francès ja ha hagut de recórrer quatre vegades, en tot just dues setmanes, a l’article 49-3 de la Constitució per poder aprovar per decret, esquivant el Parlament i les esmenes, els pressupostos de l’Estat i la llei de finançament de la Seguretat Social. Aquest procediment excepcional va posar en evidència la precarietat de l’Executiu francès.
Sempre, segons Le Journal du Dimanche, la maquinària de Renaixement és greixada, amb una planificació molt detallada, política, de personal i financera, per reaccionar amb summa rapidesa quan el president, fent servir les seves prerrogatives, anunciï la dissolució de la Cambra i unes altres eleccions.
Convocar els francesos una altra vegada a les urnes suposaria un alt risc per a Macron i per a l’estabilitat del país. El que va passar l’abril del 1997 no és un bon auguri. Llavors, el president conservador Jacques Chirac va dissoldre l’Assemblea amb l’objectiu de tenir una majoria més àmplia, amb més marge de maniobra. Els electors, tot i això, van donar la victòria a l’esquerra i van forçar una cohabitació entre Chirac i el primer ministre, el socialista Lionel Jospin.
Macron i els seus assessors són, sens dubte, conscients dels perills d’unes eleccions, però el president no té el caràcter per aguantar, fins al 2027, una situació de paralització en què les seves reformes es vegin frenades o desvirtuades. Es podria veure temptat, doncs, d’assumir el repte, a jugar-s’ho al tot o res, a plantejar als ciutadans que han de triar entre la paràlisi i el caos o una línia clara, la seva.
Una opció és esperar, donar temps per veure si LR s’avenen a col·laborar, a ser constructius. Endarrerir molt la decisió tindria el desavantatge que els comicis se celebressin en una situació econòmica més difícil que l’actual, en plena recessió, amb una ultradreta i una esquerra radical explotant a fons els ressorts del populisme.