La Vanguardia (Català-1ª edició)
Castillo afronta noves protestes perquè se’n vagi, amb només 15 mesos al poder
El president peruà insisteix a denunciar un cop i espera l’empara de l’OEA
L’assetjament sistemàtic del president s’ha convertit des de fa cinc anys en l’esport nacional del Perú. Tot va començar a finals del 2016, quan es va destapar la derivada peruana del cas Odebrecht, que va esquitxar tots els mandataris elegits després de l’autòcrata Alberto Fujimori. L’elecció, l’any passat, de l’outsider populista d’ultraesquerra Pedro Castillo va ser una conseqüència del descrèdit dels polítics tradicionals.
Però Castillo, un mestre rural i sindicalista que va generar il·lusió en la postergada població pobra, camperola i d’origen indígena, ja va assumir el poder com un ànec coix, i va generar pànic en l’elit de
Lima amb els seus postulats marxistes i en el marc d’un país polaritzat després de guanyar per tot just 42.000 vots la ultradretana Keiko Fujimori, la candidata de l’establishment i de Vargas Llosa.
En aquest sentit, les protestes de dissabte, quan milers de persones es van manifestar a Lima i altres ciutats per demanar la dimissió o destitució de Castillo, no són les primeres ni seran les últimes, però marquen una altra volta de cargol. Especialment a la capital, la policia va reprimir durament els manifestants que ja somien que Castillo deixa abruptament el poder, tal com va passar amb Pedro Pablo Kuczynski el 2018 i Martín Vizcarra i Manuel Merino el 2020.
“Em tindran fins a l’últim dia del meu mandat perquè el poble així ho ha decidit”, va dir ahir Castillo, que no dimitirà. El líder progressista va tornar a denunciar un “complot” de la dreta, la premsa i el poder judicial per “doblegar-lo amb desinformacions, amb falses acusacions i amb calúmnies”.
Ja acusat de corrupció –com tots els seus predecessors–, el cert és que Castillo encara no ha fet cap de les seves propostes comunistes de campanya, excepte promoure una tímida reforma agrària. No ha posat en marxa cap mesura radical i, de fet, al cap de pocs mesos es va desmarcar del seu mentor, el marxista Vladimir Cerrón, líder del partit Perú Lliure, que va impulsar l’outsider com a candidat presidencial.
La inestabilitat política ha marcat els quinze mesos de Govern de Castillo. Des que va assumir el poder el juliol del 2021, els canvis de gabinet no han cessat. Dels primers 17 ministres, el president ja ha designat més de 70 titulars de cartera, inclosos quatre primers ministres. A més, té obertes sis investigacions penals per sospites de corrupció i ha superat dos intents de destitució parlamentària.
A l’octubre, en una decisió sense precedents, la fiscal general de l’Estat, Patricia Benavides, va presentar davant el Congrés una “denúncia constitucional” contra Castillo, i el va acusar de liderar una organització criminal i cometre tràfic d’influències i frau. La denúncia pot suposar el tercer intent d’impeachment contra el mandatari al Congrés, on, si bé no té majoria, l’oposició tampoc no aconsegueix reunir els dos terços requerits per a la destitució. El tràmit ha de ser aprovat abans en comissió.
I mentrestant, l’oposició fa servir la seva majoria parlamentària per bloquejar qualsevol iniciativa de Castillo, i ni tan sols li concedeix la preceptiva autorització del legislatiu per poder anar fora del Perú, per la qual cosa, per exemple, el mandatari no podrà
La inestabilitat política és incessant i Castillo ja ha tingut més de 70 ministres i 4 primers ministres
assistir aquest mes a la cimera de l’APEC a Tailàndia.
Després de l’acció de la Fiscalia, Castillo va denunciar “l’execució d’una modalitat de cop d’Estat”, fent referència a un nou cas de lawfare o persecució judicial. I després va sol·licitar empara a l’OEA i va demanar l’activació de la Carta Democràtica Interamericana, un mecanisme de l’organització per reaccionar davant un cop d’Estat o amenaça d’involució democràtica. Per aquesta raó, una missió de l’OEA arribarà al Perú el 20 de novembre.
El líder esquerrà amb prou feines compta amb un 26% d’aprovació popular, segons els sondejos. Tot i que cal aclarir que cap enquestadora no va predir el meteòric ascens de Castillo a la campanya electoral, perquè generalment els mesuraments se centren en la població urbana i no pas en la rural, on el mandatari va obtenir el seu gran suport.
Vladimir Cerrón era entrevistat recentment al diari argentí Página12, en què exposava la seva teoria del perquè de l’assetjament sistemàtic a Castillo per part de l’establishment: “La guerra contra Castillo és una guerra racial de discriminació a l’andí, al camperol, perquè el tema principal, que és l’econòmic, l’oposició de la dreta ja el té resolt, perquè no hi ha hagut cap canvi per afirmar que aquest és un govern d’esquerra, o almenys progressista. Amb això, els de la dreta haurien d’estar tranquils, però volen enderrocar-lo no perquè Castillo pugui fer polítiques de canvi, sinó perquè els molesta que un (indígena) sigui al govern”.