Lula, el pal de paller de l’esquerra

El president electe del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, és la goma d’enganxar que necessitava l’esquerra llatinoamericana. La seva victòria no només representa el final del govern ultradretà de Jair Bolsonaro, sinó també la legitimació col·lectiva de la nova onada de governs progressistes de la regió, malgrat les grans diferències que hi ha entre els respectius models.

En la primera onada de progressisme a Llatinoamèrica, a començaments d’aquest segle, Lula va rivalitzar en el lideratge de l’esquerra amb el veneçolà Hugo Chávez i el seu extremisme bolivarià. Llavors els governs es van agrupar en dos blocs de diferent intensitat, però ara, consumat el fracàs del chavisme, el retorn de Lula i la seva socialdemocràcia desenvolupista s’entreveu com un model a seguir pels seus col·legues.

La magnitud del Brasil, el país més gran i poblat del subcontinent, només és comparable a la del Mèxic de López Obrador –esquerrà de verb populista– i per això el paper de Lula anirà més enllà d’irradiar als països veïns polítiques socials de passat exitós contrastat.

Tot i que dins del Brasil no ho tindrà fàcil per la pressió d’un Bolsonaro que ha arribat per quedar-s’hi, a l’exterior Lula hi tindrà sobretot un paper d’interlocutor regional amb la Unió Europea i amb els Estats Units del progressista Joe Biden, de mediador en conflictes del continent i de defensor de propostes transformadores contestades des de la dreta oligàrquica, com l’anhelada reforma de l’inic model de pensions que acaba de presentar el president xilè Gabriel Boric.

L’argentí Alberto Fernández va trigar menys de 24 hores des de la victòria de Lula a anar a São Paulo per reunir-se amb ell. Les diferències entre el peronisme i el petisme són immenses, però ser ungit per Lula pot fer miracles, i més quan se’n necessita un per evitar la desfeta econòmica en un país com l’Argentina, que a finals d’any tindrà un 100% d’inflació.

Lula també podria donar un cop de mà al peruà acorralat Pedro Castillo –sobretot ara que ha abjurat del marxisme–, que ha demanat empara a l’OEA, en què el pes del Brasil és rellevant.

A Colòmbia, Gustavo Petro ha visitat aquesta setmana a Caracas l’autoritari Nicolás Maduro, i ha obert una nova via de diàleg per democratitzar Veneçuela, on Lula també serà molt escoltat.

Mentre la UE experimenta la falta de lideratges morals nacionals i comunitaris, Lula torna al poder al Brasil per ser el pal de paller de l’esquerra llatinoamericana.

El president electe del Brasil torna per convertir-se en interlocutor regional amb els EUA i la UE