La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aquest garsa us està mirant malament
Taurons, aranyes i cocodrils no són els animals més temuts a Austràlia
E“La garsa és Doctor Jekyll i Mr. Hyde: de vegades un dels ocells més estimats, però alhora un perill”
ra divendres quan Kyah Martin es preparava per al seu torn al KFC de Maroochydore, a la Sunshine Coast. “Sabia que seria un torn de bojos”, recorda, “era setembre i la terrassa i el drive-thru eren plens a vessar”. Després d’aparcar el cotxe, va començar a caminar cap al restaurant del coronel quan per l’esquena la va atacar una garsa. L’ocell no parava de cridar i sobrevolar el seu cap. Tothom es burlava d’ella. “Vaig tornar de seguida al cotxe, avergonyida i morta de por –confessa la Kyah–, i quan en vaig sortir vaig mirar a tot arreu i era allà, al sostre, esperant la pròxima víctima. En aquell moment em vaig dir a mi mateixa que només podia fer una cosa: córrer”.
Susan Moffat encara guarda el casc amb les esgarrapades d’una garsa. “Era un magnífic dia de primavera a Perth: uns 23 graus, cel blau i ni una brisa de vent”, explica la directora de Salut Comunitària i Residències de Western Austràlia. Aquell dia va agafar la bicicleta per acostar-se a Swan Valley, però quan en tornava va entrar en el territori d’una família de garses: “Vaig sentir un fort esgarip. Vaig recular de cop i em vaig desviar del camí. Llavors em vaig adonar que era l’objectiu d’una garsa”. Va decidir tirar endavant, tot i que confessa que va ser un “error”. L’animal es va tornar a llançar contra el seu cap, picotejant i esgarrapant-li el casc. Tenia por que l’ataqués als braços o als ulls, però per sort aquell dia duia les ulleres de sol: “Vaig sentir que estava en una escena d’Els ocells, la pel·lícula d’Alfred Hitchcock”.
“La seva reputació és real”, afirma Darryl Jones, ecòleg urbà expert en ocells per la Griffith University, però convé recordar que un 90% de les garses no atacaran mai cap humà”. Anomenada en el món científic com Gymnorthina tibicen, aquestes garses són endèmiques d’Austràlia i Papua Nova
Guinea, on es troben al llarg de totes les costes i ciutats. Els entorns suburbans amb alguns arbres i cases adossades amb jardí són un espai perfecte per a la seva cria. “Tenen tot el que necessiten: espai per obtenir menjar i un parell d’arbres per pondre els ous. La densitat de població de les garses a les ciutats és molt més alta que en entorns naturals”, explica Jones. Però aquest comportament no es produeix tot l’any, és precisament ara i fins al novembre quan nidifiquen i defensen el seu territori dels intrusos. Per això molts ajuntaments tenen plans contra garses, senyalitzen les zones i recol·loquen els animals més agressius. El Departament de Salut del Govern de Queensland recorda la regla d’or: no us hi enfronteu.
Hi ha un web en què el públic registra les emboscades: el 2022 ja en té més de 1.400. La majoria no tenen conseqüències greus, o sí: el 2021 una dona de Brisbane va perdre la seva filla de 5 mesos perquè va caure i el 2019, a Wollongong, un home va morir perquè va xocar amb la seva bicicleta quan una garsa estava atacant-lo. Però tot i això, sempre estan al capdavant de les votacions de l’Australian Bird of The Year –que va guanyar el 2017–. “És l’ocell de Doctor Jekyll i Mr. Hyde: de vegades els més estimats per tothom, però alhora, un perill”, afirma Jones.
Molta gent les alimenta amb carn picada, salami o fins i tot bistec. Bob Doneley, professor de la Universitat de Queensland i especialista en medicina dels ocells, recorda que són animals molt intel·ligents, capaços de reconèixer més de 30 cares diferents i que si les alimenteu, us identifiquen com un proveïdor. Segons la seva opinió, només carn picada barata és una alimentació deficient que pot provocar baixos nivells de calci i problemes neurològics: “El millor seria donar-los menjar de gos comercial o algunes fórmules basades en insectes que cal barrejar amb la carn”.
Ulls vermells i pupil·la negra són a tot arreu, des de la bandera d’Austràlia Meridional fins a la cultura dels aborígens d’Yllawarra, al sud de Sydney. Jones recorda que magpie és el nom més habitual en equips esportius, i un dels més populars són els Collingwood Magpies.
La Kyah se’n riu, del dia al Kentucky Fried Chiken, quan va travessar corrent el pàrquing abatent la seva motxilla. Susan Moffat no ha tornat a fer aquella ruta i un temps després una garsa va atacar la seva filla petita. Però molts reconeixen i saben imitar el seu cant. “Coneixes algú que hagi estat atacat per una garsa?” Zoum. “La meva germana té una por irracional dels ocells”, missatge de Leona Moffat, zoum. “I de les cabres”. Zoum. “Però això és una altra història”.