La Vanguardia (Català-1ª edició)
Podem es reafirma amb Iglesias i llança un desafiament a Yolanda Díaz
“Podem mereix respecte”, diu l’exvicepresident, que reclama el pacte amb Sumar
“Podem no ha mort”. És el missatge repetit fins a l’empatx a la Universitat de Tardor del partit, que aquest any, amb l’excepció dels convidats internacionals, s’ha celebrat cap a endins, amb una patent absència de figures de l’esquerra situades més enllà dels estrictes límits del carnet de militant. I amb l’exvicepresident Pablo Iglesias rediviu, al capdavant. L’absència de l’actual secretària general, Ione Belarra, per la baixa de maternitat, va servir perquè el seu predecessor agafés el timó del discurs.
Podem va parlar, doncs, en aquesta trobada anual amb si mateix i de si mateix, i va tancar les jornades de debat interpel·lant
Yolanda Díaz i la iniciativa Sumar, pel mateix Pablo Iglesias: “Podem ha de ser respectada (...) Ai, qui s’atreveixi a faltar al respecte a la militància de Podem”. Iglesias, sense esmentar-la expressament, li va atribuir el pla “estúpid” de pensar que les municipals i autonòmiques aclariran el pes de cadascú a l’espai –de fet, va parlar del somni que aquestes eleccions puguin destruir Podem– i, per tant, facilitaran després la incardinació de Sumar com a candidatura de generals en un espai sense comandància.
Admetia que la seva previsió inicial d’un avanç electoral dictat per Pedro Sánchez, que la seva pressa facilitaria la negociació amb Díaz perquè Podem anés el vaixell insígnia de la seva plataforma política, no sembla que es compleixi i avui la cita del maig
s’alça com un escenari funest per al partit –desballestat als territoris des de 2019– i per a tot l’espai que podria debilitar-lo a l’extrem, abans si més no que Díaz s’assegués a elaborar la seva candidatura de l’esquerra.
La batalla que gairebé esclata amb la negociació de la renovació del Consell General del Poder Judicial –en què hi va haver maniobres i amenaces dins de l’espai polític– i que es va evitar per la claudicació d’Alberto Núñez Feijóo, avui és servida. A curt termini, no afectarà el Consell de Ministres, ja que qualsevol temptació d’abandonar l’Executiu ha estat vacunada per l’actual situació de Junts, després d’abandonar la Generalitat. Però la tornada d’Iglesias al míting del partit vol enviar un missatge a la militància i a tots els altres actors de
l’espai polític: Podem ha de ser respectat, Podem no és mort i no està disposat a ser deixat de banda al procés que ve.
Ho repetien els seus càrrecs als discursos i a les xarxes socials, i aportaven com a proves el ple dels actes de dissabte i diumenge, i ho repetien els seus candidats municipals i autonòmics a les taules, en què es van donar la raó els uns als altres. “Som nosaltres, només nosaltres” va ser la retòrica de l’identitarisme polític que es va sentir fins a convertir-se en la música de la Universitat de Tardor, que va desembocar a l’acte central del cap de setmana: la xerrada de dissabte sobre lawfare i mediafare que obria el prestigiós magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, i en què el plat fort, davant els auspicis de l’exsecretari general,
Pablo Iglesias, va ser la intervenció de l’avui delegada del Govern central per a la Violència de Gènere, Victoria Rosell. La jutgessa, que va aconseguir la condemna de Santiago Alba després d’aconseguir demostrar la prevaricació, el suborn i la falsedat en què va incórrer en la conspiració contra ella per protegir el llavors ministre d’Indústria, José Manuel Soria. Rosell va deixar en l’aire el veritable interrogant d’aquesta sentència i del cas: com pot ser que la sentència parli de conspiració i que no hi hagi cap altre conspirador? On són l’Audiència Provincial, la Fiscalia, el mateix exministre Soria...? Amb Rosell, Podem eixampla el santoral de víctimes del joc brut de l’Estat que, en aplicació del principi de
La tensió a l’espai, a punt d’esclatar amb el CGPJ, puja diversos graus davant el calendari electoral
l’autoritat del martiri que va postular el filòsof Pascal Brückner, va fer valer davant dels militants.
El periodista i escriptor Raúl Solís, autor de La batalla trans, deia que la fortalesa d’una organització política es mesura en si és subjecte o si és predicat. En parlar de qui som o de què farem. I que el 2016 EU era subjecte i Podem predicat. Aquest cap de setmana IU va celebrar les seves jornades, Noves dretes, antigues tempestes, en què van parlar acadèmics i experts en comunicació. Ningú no va parlar d’EU.
Dissabte Iglesias va fer un acudit basat en una falòrnia sobre Yolanda Díaz –que li atribueix devoció per Felipe González–. L’auditori, ple a vessar, va celebrar la saeta contra la vicepresidenta amb rialles i un gran aplaudiment. L’olla de l’esquerra pita.