La Vanguardia (Català-1ª edició)
La causa del CNI català es desinfla
La investigació al grup que va idear accions per guanyar la independència va cap a l’arxivament a l’Audiència Nacional
El grup conegut com a CNI català, creat per impulsar accions que aconseguissin la independència de Catalunya, està en punt mort. I per això la investigació oberta des de fa cinc anys a l’Audiència Nacional va cap al mateix lloc: a l’arxivament. Durant aquest temps, els investigadors no han aconseguit obtenir prou indicis per demostrar que aquesta organització –formada per persones de diferent índole– hagi fet passos il·legals i poder avançar en la causa judicial.
L’afer va començar a finals del 2017, després que fracassés la declaració unilateral d’independèn
cia (DUI). L’expresident Carles Puigdemont es va traslladar a Waterloo per no acabar a la presó com els seus companys de Govern. El 155 havia dinamitat tots els plans. Però la lluita per aconseguir l’escissió de Catalunya de la resta d’Espanya no havia acabat. La batalla soterrada es continuava forjant amb diferents grups, connectats d’una manera o una altra, a ple rendiment. En aquest escenari va néixer l’anomenat CNI català, que, avalat per membres dels CDR o fins i tot de persones pròximes a l’expresident –tal com consta al sumari a què ha tingut accés La Vanguardia– buscaven el xoc amb l’Estat.
Empresaris, mossos d’esquadra, agents de la guàrdia urbana, bombers o informàtics en formaven part, i, per una banda, haurien donat suport a accions reivindica
tives a Catalunya i, per l’altra, haurien ajudat a impulsar el Consell de la República catalana.
El que no sabien, tot i que potser sí que ho sospitaven, és que la Guàrdia Civil els tenia totalment monitorats amb SILC, un software espia semblant a Pegasus. L’Audiència Nacional va començar una investigació el desembre del 2017 sobre moviments que consideraven que eren subversius a Catalunya. Segons la investigació, aquesta organització la formaven persones de diferents estaments de la societat catalana que pretenien impulsar activitats cap a la independència.
A més, segons els investigadors formaven un think tank, en què debatien i promovien noves vies per aconseguir els objectius. Tot i això, la situació actual no té res veure amb la de llavors, i aquestes
fonts expliquen que l’activitat està aparcada i que la investigació està paralitzada. Un exemple que apunten és que aquest equip es va dissenyar, entre altres coses, per dinamitzar el carrer, i ara està molt tranquil.
En el moment més àlgid del procés, autoritzats pel jutge, la Guàrdia Civil va infectar els seus telèfons. Se’ls va fer un seguiment i se’ls van escoltar totes les trucades. Els investigadors van decidir intervenir contra els membres de l’Equip de Resposta Tàctica (ERT) dies abans de fer-se pública la sentència del procés.
La investigació al CNI català va començar a finals del 2017, però fins ara no s’han sabut els detalls de la causa d’aquesta organització, amb estrets contactes amb diferents dirigents independentistes. Segons consta al sumari, la
Guàrdia Civil assenyala com un dels seus màxims dirigents l’empresari Ramir de Porrata. Les seves converses amb l’exdirector de l’oficina dels expresidents Torra i Puigdemont, amb la secretària d’Antoni Comin a Waterloo o amb dirigents de Junts per promoure el Consell de la República i impulsar la independència són alguns dels fragments.
En un dels informes, l’Institut Armat destaca que “el CNI català planificaria i dirigiria accions subversives i violentes (com ara l’assalt al Parlament), i ja no només a través dels CDR, sinó també des de la coordinació de diferents col·lectius i entitats, amb la gravetat que alguns podien ser funcionaris públics i, fins i tot, pertànyer a forces i cossos de seguretat”. I afegeix: “El més greu és que aquesta organització pogués estar dirigida directament o indirectament per un mosso d’esquadra del servei d’informació, amb possibles vinculacions amb l’administració catalana (cal tenir en compte les reunions del president Quim Torra amb els CDR)”.
El dubte és si realment es van impulsar accions violentes o era una espècie de grup de pressió per donar suport a la independència. Els agents posen al centre les converses que es van mantenir a tres bandes per boicotejar “des de la no-violència” el Consell de Ministres que s’organitzava a Barcelona el desembre del 2018. A les converses de membres del CNI català amb dirigents independentistes se’ls explicaven les accions previstes dels CDR per a aquell dia. Segons van explicar, el pla era actuar sense violència, però aconseguir que els ministres haguessin d’entrar i sortir en helicòpter de la reunió. “Seria una humiliació profunda per a l’Estat”, confiaven. Insistien que havia de ser una “protesta lenta i massiva, sense violència”, per evitar càrregues. El pla era actuar amb intel·ligència i no donar la imatge de violència perquè, tal com ho veien, “a l’Estat l’interessa barroquitzar Catalunya i projectar una imatge de violència de l’independentisme”.