La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les bases d’ERC reelegeixen Junqueras i Rovira com a líders del partit
Tots dos obtenen l’aval d’un 87% de la militància, amb un 50,2% de participació
La militància contestatària que va caracteritzar sobretot l’ERC dels tripartits ha desaparegut. Des del 2011, en quatre ocasions ha presentat candidatura per liderar la formació el tàndem Oriol Junqueras-Marta Rovira i en cap no s’hi ha presentat cap rival. Ahir tots dos van tornar a ser reelegits president i secretària general d’ERC, sense cap oposició i amb el suport d’un 87% de la militància, de la qual ha emès el seu vot un 50,2% (a les eleccions del 2019 hi van participar un 57,2%). Així, s’han pronunciat 4.309 associats, 3.747 a favor de la llista. 562 han votat en blanc.
Junqueras ha vist com se’l qüestiona cada vegada més des d’altres entitats i formacions independentistes, però pràcticament no hi ha espases enlaire internament, a Esquerra, ni amenaces d’escissió. No ha tingut la necessitat de desembeinar l’espasa còpia “gairebé exacta” de la de Jaume I, que el 2005 el republicà va mostrar en un programa de divulgació d’història de Catalunya i en què va acabar partint síndries. Va demostrar que, a més d’història, sap marcar les cinc posicions bàsiques per defensar-se amb l’espasa. No les ha necessitat per liderar Esquerra en cap moment. (“I la marxa enrere?”, li pregunta el presenta
dor del programa, com a sisena maniobra per defensar-se. “Marxa enrere, al llit”, va dir de broma tímidament el republicà).
També s’ha renovat el consell nacional del partit. Josep Maria Jové té tots els números per presidir-lo una altra vegada.
Amb la renovació dels càrrecs, Junqueras i Rovira van pel camí de protagonitzar el lideratge més longeu a ERC des de la restauració de la democràcia. Josep-Lluís Carod-Rovira va ocupar la secretaria general des del 1996 fins al 2004. Aquell últim any va passar a ser president de la formació, un càrrec que fins
llavors només era simbòlic. Va deixar de ser la primera figura del partit el 2008. Si Junqueras i Rovira compleixen els següents quatre anys de mandat, en sumaran 15, molt per sobre dels 12 de Carod-Rovira. Només els lideratges a l’exili i durant el franquisme de Josep Tarradellas (16 anys) i Joan Sauret (22 anys) hi estarien per sobre.
A Oriol Junqueras i Marta Rovira els acompanyaran Pere Aragonès, com coordinador nacional, i Marta Vilalta, com secretària general adjunta. Repeteixen als seus llocs. Amb aquestes eleccions ERC avança en el procés
congressual, que preveu que s’acabi a finals de gener del 2023, amb la posada a punt de l’estratègia dels republicans. En tot cas, el partit ja va renovar la ponència política el 2022, de manera que s’intueix que el nou text es limitarà a aportar alguns apunts en un context en què Esquerra ha quedat tota sola al Govern. Una cosa que no passada des dels anys trenta. La continuïtat de les idees es manifesta fins i tot en el lema de la candidatura del tàndem Junqueras-Rovira: “Més republicanisme, més llibertat”. Al seu programa, insisteixen en la negociació com a eina per resoldre el conflicte polític.
Avui ERC presideix la Generalitat amb Aragonès al capdavant. El 2011, quan Junqueras i Rovira van assumir ocupar per primera vegada el lideratge, Esquerra era cinquena força al Parlament, amb deu diputats. Els tripartits amb el PSC i ICV-EUiA van passar factura, amb una crisi interna com un cove. Una dada: aquell any van anar a l’entronització de Junqueras al 26è congrés nacional d’ERC celebrat a Girona, Joaquim Nadal, del PSC i cap de l’oposició al Parlament –ara, acabat d’incorporar a l’Executiu d’Aragonès–, i Carles Puigdemont, com a alcalde de la ciutat.
Actualment, la formació republicana té 33 diputats a la Cambra catalana, el seu màxim des de les eleccions del 1980. Però go
Esquerra renova la direcció en un moment en què la viabilitat del Govern Aragonès està en dubte
El seu mandat aviat serà el més longeu en democràcia, i superarà els 12 anys de Carod al capdavant
verna la Generalitat en minoria, després que Junts abandonés l’Executiu català. ERC afronta una etapa complicada, amb part de l’independentisme en contra de la seva estratègia de diàleg. A més, el partit està pendent d’un procés de desjudicialització que exigeix el Govern de Pedro Sánchez si vol que li faciliti l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat. El delicte de sedició és a la diana. El de malversació és una altra història, més difícil d’abordar. És l’acusació principal que pesa, per exemple, sobre Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, considerats arquitectes de l’1-O.
Però els republicans també viuen amb la viabilitat del Govern Aragonès en dubte. Són necessaris uns nous pressupostos de la Generalitat. Pengen d’un fil i amb tota probabilitat el president es veurà abocat a acceptar la mà estesa d’un PSC que ERC ha repudiat una i altra vegada després de l’aplicació del 155 a Catalunya.