Valium, Orfidal i Trankimazin

la setmana passada vam saber que espanya és el primer país del món en el consum d’ansiolítics. l’oCu, paral·lelament, denunciava que les benzodiazepines són els medicaments als quals més es recorre per tractar l’ansietat o fins i tot l’insomni. líders en l’ús de medicaments com valium, orfidal o Trankimazin, pastilles que generen dependència. el més preocupant és que l’ús de tranquil·litzants o sedants entre els joves de 14 a 18 anys s’ha disparat a espanya (gairebé un 14% dels xavals consumeixen aquests psicofàrmacs, i la majoria, sense recepta mèdica) segons ha denunciat l’oCu.

vivim en una època on la imatge és tan important que deixarem de comprar miralls per evitar veure reflectits els nostres defectes. i això, que per a un adult ja resulta complicat, per a una noia o un noi es converteix en insuportable. Cossos perfectes, retocats, mani

Tenim un repte per davant d’obligat compliment i és el de la salut mental

pulats a les xarxes que influeixen en la manera d’actuar en les seves vides. obsessió per l’exterior amb efectes nocius a l’interior, i per resoldre’ls utilitzen els ansiolítics per evitar afrontar el problema.

Ja sabíem que els joves estaven sols, però els que estaven sols ara se’n senten més... sigui pel desmesurat ús de la tecnologia convertida en el seu millor amic/amiga, pels estigmes que alguns adolescents senten com a propis o per la pandèmia del coronavirus i les seves innombrables conseqüències (aïllament, tancament...) . Hi ha un individualisme en la societat actual que fa pensar als xavals que, de la mateixa manera que els vídeos de TikTok duren trenta segons, resoldran el seu malestar en el mateix temps o fins i tot amb una de les frases de l’any: “ves-te’n a un psicòleg”. i no n’hi ha suficients en la sanitat publica per resoldre uns problemes que s’haurien de solucionar, en la majoria de casos, amb l’ajuda enfortidora de l’entorn familiar i, per descomptat i encara que soni a quimera, amb mesures governamentals que frenin l’impacte econòmic, social i laboral que pateix, més que ningú, la gent jove.

Tenim un repte per davant d’obligat compliment i és el de la salut mental. el que desconeixíem els qui ja som adults ho hem d’evitar als més joves. i en això sí que és obligat sortir-ne junts. Per dormir millor... i sense pastilles. ●