Apunts sobre la guerra

El guanyador de la guerra d’Ucraïna –dèiem l’altre dia– és Turquia, que aprofita el desgavell internacional que ha causat la invasió russa per enfortir la seva posició entre Europa, Àsia i Àfrica. L’imperi otomà ressorgeix. No és pas l’únic vell imperi que pugna per ressuscitar. La profunda divisió interna (incloent-hi l’assalt al Capitoli, que milions d’americans justifiquen) afebleix l’imperi americà, i això permet que vells països imperials es reforcin. El xinès és el cas més evident. Juntament amb l’Índia, Xina té un formidable pes demogràfic i és el país que ha crescut més i millor en els darrers 25 anys. Era la fàbrica del món, ara ja és potència tecnològica. Inversor i constructor a tots els continents, està reforçant a marxes forçades la seva marina. Xina compra el cru i el gas russos molt més barats i ven a Putin armament des de Corea del Nord. L’aranya xinesa està teixint entorn d’una Rússia molt necessitada una teranyina asfixiant.

Rússia també intenta reviscolar com a imperi. Quan va començar la reconquesta ucraïnesa, l’opinió pública occidental ja li cantava les absoltes. Però la guerra no la té perduda. El trasllat humanitari dels habitants de Kherson evidencia que Rússia ha canviat d’estratègia. No vol arriscar-hi més soldats, de moment. Per això es limita a martiritzar la població ucraïnesa bombardejant les infraestructures des de lluny: vol una Ucraïna sense llum, calefacció i aigua aquest hivern. També amplia una gran base militar a Bielorússia que pot deixar desvalguda la part occidental d’Ucraïna. Des d’aquesta base, els atacs reals o simulats obligaran l’exèrcit ucraïnès a repartir-se per tot el seu territori. Pendents d’un front (real o hipotètic) al nord-oest, els ucraïnesos veuran molt afeblida la seva força a l’est, on ara guanyen.

Quan vinguin les pluges i el fred, l’exèrcit rus disposarà d’uns mesos per entrenar les noves lleves. Els ucraïnesos, en canvi, esgoten les reserves humanes i de munició. Els drons iranians (simples i de baix cost) obliguen els ucraïnesos a una altíssima despesa antiaèria. Segons les enquestes, la població russa vol una negociació. Però la guerra es pot allargar molt: Rússia pot guanyar-la per esgotament d’Ucraïna i dels seus aliats europeus. Ara bé, podria ser una victòria pírrica: és el que els xinesos esperen.

De moment, el gran perdedor de la guerra és Alemanya. Durant molts anys, frenada militarment, s’ha dedicat a la producció i el comerç. Ara es diu i es repeteix que la seva dependència del gas rus ha estat un error colossal. Schröder és presentat com un bandit. El fet és que la seva aliança energètica amb Rússia era estratègica. Com ho és l’entrada al port d’Hamburg de l’empresa xinesa Cosco; i el viatge de Scholz a Xina. L’única manera que té Alemanya d’anar-se alliberant de la tutela americana és teixint relacions econòmiques amb Rússia i Xina que consolidin i ampliïn el seu baluard econòmic. De moment, aquesta estratègia ha estat clarament derrotada. En benefici del veí polonès, que va de bracet amb els americans. Polònia, un altre històric que revifa. Com a contrapunt, Alemanya s’està armant per primera vegada després de la derrota del 1945. De la guerra d’Ucraïna, la unitat europea en sortirà molt esqueixada.

Una pregunta final, dirigida als jupiterins partidaris de l’uniformisme espanyol. Mentre fomenten obsessivament la batalla interna, ¿se n’adonen, que, de tots els vells imperis, el que no reviscola de cap manera és l’espanyol?

De tots els vells imperis, el que no reviscola de cap manera és l’espanyol