Set potències generen més d’un 50% d’emissions de CO

2 Els EUA encapçalen la taula d’emissions per càpita

Els països més rics del planeta són responsables de la immensa majoria dels danys provocats en l’equilibri climàtic en els dos últims segles. Actualment, per exemple, més d‘un 50% dels gasos d’efecte hivernacle que s’emeten a l’atmosfera procedeixen dels set membres més destacats del G-20. Si es consideren les emissions totals del 2020, la llista està encapçalada per la Xina, els Estats Units, la Unió Europea, l’Índia, Indonèsia, el Brasil i Rússia.

Pel que fa a emissions per càpita, el rànquing té un ordre una mica diferent, amb els EUA al capdavant, seguits per Rússia, la Xina, el Brasil, Indonèsia i la UE, segons recorda el Programa de Nacions per al Medi Ambient (Pnuma) al seu informe més recent sobre emissions, The Closing Window.

Una part important de les grans potències mundials, inclosos la Xina, l’Índia, Rússia, el Brasil i Indonèsia, van tornar a augmentar les seves emissions de gasos hivernacle el 2021, després del descens del 2020, i van superar les quantitats anteriors a la pandèmia. Els augments més importants entre el 2019 i el 2021 van ser registrats a Indonèsia (6,8%) i la Xina (5,9%).

L’informe del Pnuma destaca que, malgrat que algunes potències, com és el cas de la Unió Europea, semblen decidides a liderar la lluita contra el canvi climàtic, els plans de reducció d’emissions (contribucions nacionals determinades) presentats pel conjunt dels membres del G-20 són clarament insuficients per aconseguir l’objectiu de no superar un augment d’1,5ºC marcat a l’acord de París.

Entre el 2019 i el 2021, els EUA van reduir un 6,7% les seves emissions totals de gasos, el descens més important entre els membres del G-20, però continuen sent líders mundials pel que fa a emissions per càpita. Entre les mesures esperançadores més recents aprovades als EUA destaca la llei de Reducció de la Inflació, aprovada l’agost d’aquest any, que projecta una reducció important d’emissions, així com grans inversions en energies renovables i tecnologies de captura de carboni. D’altra banda, les agències de Protecció Ambiental i de Seguretat Viària han aprovat normatives que obligaran a reduir a menys de la meitat, abans del 2026, les emissions de vehicles privats i camions.

La Xina, des del 2006, és l’emissor més gran del món, amb emissions que principalment provenen de la generació d’electricitat i la mineria del carbó. El Govern xinès s’ha compromès a assolir un pic d’emissions per al 2030 i baixar fins al zero net el 2060. La part positiva és el desenvolupament de les energies renovables a la Xina, líder mundial en tecnologies com l’eòlica o la fotovoltaica. Tot i això, el Govern xinès va anunciar aquest any que augmentaria la producció de carbó en 300 milions de tones anuals i ajornaria els plans de reducció per a la producció i consum d’aquest combustible fòssil amb l’objectiu d’augmentar la “seguretat energètica”.

Per la seva banda, Rússia ocupa la segona posició al rànquing mundial d’emissions per càpita i és, juntament amb Turquia i l’Índia, un dels països del G-20 amb menys ambició climàtica. El pla presentat pel Govern de Vladímir Putin preveu una reducció d’un 30% de les emissions el 2030 i el zero net el 2060, però diversos analistes han advertit que aquestes promeses no van acompanyades de mesures creïbles i verificables, i més encara després de la invasió d’Ucraïna.

A la UE, el conjunt de 27 països membres van reduir les seves emissions de gasos un 4% en el període 2019-2021 i comparteixen un dels plans climàtics més ambiciosos del món. La disminució d’emissions de metà en agricultura, les accions per reduir la dependència de combustibles fòssils de Rússia i la prohibició de nous vehicles amb motor de combustió a partir del 2035 són els fets més destacats pel Pnuma.

Els augments més importants del 2021 han estat a la Xina i Indonèsia després de la pandèmia