Reflexió des de Zuric: Barcelona som tots

Els ciutadans estan d’acord a saber que els responsables de la prosperitat de la ciutat són ells

Com e pod ! " d (ue " e)pe !è #! * #e o ' Necessitem conscienciar-nos que les coses ni canvien ni milloren ni prosperen per si mateixes

Què podem p e d e de e po ! !" " #o $ e#"!% &u !#'

Zuric és una de les ciutats més pròsperes del món, i Zuric funciona. No ho deu només a dimensions fàctiques com l’educació, la salut pública o el consens polític. Es tracta de l’actitud dels seus ciutadans. A Zuric no tots els ciutadans estan d’acord amb tot, però ho estan a saber que ells són responsables de la prosperitat de la ciutat. Una prosperitat que té el motor en la profunda responsabilitat col·lectiva dels seus ciutadans. A tall d’exemple: el 2012 un 65% dels ciutadans van rebutjar per vot universal incrementar el nombre de dies de vacances que corresponen per llei a cada treballador; el 2022 van dir sí a l’augment del tipus aplicable d’IVA per finançar les pensions. La primera decisió es va prendre perquè un increment debilitaria la salut financera de moltes pimes; la segona, perquè, malgrat l’impacte negatiu immediat, es va considerar que era la decisió responsable per a les generacions venidores. La responsabilitat col·lectiva, a diferència de la individual, no té res a veure amb víctimes o culpables, i tampoc amb filantropia o egoisme. Responsabilitat col·lectiva és la base sobre la qual una ciutat i un Estat construeixen i modelen el seu present i el seu futur.

Barcelona és una gran ciutat amb ciutadans responsables, cada un per si mateix. Té tradició com a lloc d’emprenedors amb iniciativa individual. Això ha construït la nostra ciutat i li ha donat esplendor en moltes èpoques. Però avui, com a col·lectiu, ens falta la consciència de responsabilitat col·lectiva necessària per consolidar el progrés de la ciutat. Les autoritats i els actors socials, però sobretot el nostre sistema educatiu, necessiten unir forces –més enllà de les ideologies polítiques– a l’hora d’educar els ciutadans en l’assumpció de responsabilitat col·lectiva. Responsabilitat col·lectiva vol dir prendre i acceptar decisions que no necessàriament conflueixen amb els interessos individuals. Una ciutat no prospera si cadascun dels seus ciutadans – o cada grup de ciutadans amb interessos individuals– concentra els seus esforços en el que és meu, però desatén dramàticament el que és nostre. Els barcelonins no som, com a individus, ni millors ni pitjors que els zuriquesos. Però necessitem conscienciar-nos que les coses ni canvien ni milloren ni prosperen per si mateixes: les canviem tots, cada un amb la nostra contribució. Mantenir Barcelona com la gran ciutat que és, és tasca de tots, no d’“els altres”.