“Rússia no lluitarà una guerra europea, el país està en descomposició”

‘La Vanguardia’ localitza un centenar de documents i fotografies inèdits del dirigent marxista

S’ha decidit matar Raymond Poincaré al més aviat possible perquè és massa perjudicial per als treballadors francesos, russos i alemanys”. El maig de 1923 Andreu Nin, des de Moscou, informa els seus camarades barcelonins de l’acció que prepara un grup de bolxevics parisencs contra el president del consell de ministres de França. “Tot i que es prenen totes les precaucions, Poincaré morirà aquest estiu pel benestar de tots els comunistes del món sencer”, insisteix sobre el polític de centredreta que governa el país enmig d’una crisi econòmica. Els serveis de seguretat francesos intercepten la carta de Nin, a qui consideren un bolxevic “ben conegut”.

L’informe de la Sûreté Générale que ret compte de l’atemptat que es preparava —que no es va concretar— forma part del centenar de documents del seguiment dels serveis secrets gals a Andreu Nin que La Vanguardia ha localitzat als Arxius Nacionals Francesos. El material comprèn informes des del 1922 en què s’explica l’intent infructuós de les autoritats espanyoles d’extradir-lo d’Alemanya. A partir d’aquell any, la policia francesa el dibuixa com un comunista de la confiança de Vladímir Lenin i Lev Trotski, “honest i desinteressat”, central en el vincle dels bolxevics russos amb les organitzacions soviètiques d’Alemanya i França, i l’identifica amb dues imatges.

Els anys 1923 i 1924 la policia francesa també va fer seguiment en les seves estades a París, tal com mostra la documentació. El febrer de 1925 el ministre de l’Interior va passar al de la Guerra una fotografia que havien requisat temps enrere a l’excompany de files de Nin, el cenetista Ángel Pestaña. Hi apareixien el marxista vendrellenc, Ramon Casanellas — un dels assassins del president del consell de ministres d’Espanya, Eduardo Dato— i altres comunistes. A l’ampliació que en va fer la Sûreté, Andreu Nin llueix un gran bigoti.

El gener de 1926 Nin, després d’haver rebut un parell de mesos abans Francesc Macià a Moscou en la seva recerca de fons per armar Estat Català, va viatjar a París per prospectar el moviment sindical francès per encàrrec de la Internacional Sindical Roja, de la qual era secretari general adjunt. Poc després d’arribar-hi, la policia del servei d’estrangeria el va detenir el dia 13. El català es feia passar pel sabater suís Albert Freiman i no va trigar a confessar que duia un passaport fals. Després de passar un mes a la presó, el 12 de febrer se’l va expulsar de França. En va marxar amb destinació a Berlín.

L’any 2019 es va tenir un coneixement detallat d’aquest procés quan el principal expert en el dirigent marxista, Pelai Pagès, va

El maig de 1923 informa els camarades barcelonins: “S’ha decidit matar Raymond Poincaré al més aviat possible perquè és massa perjudicial per als treballadors”

La policia francesa el dibuixa com un comunista de la confiança de Vladímir Lenin i Lev Trotski, “honest i desinteressat”

publicar Perseguint Nin. Informes, telegrames i confidències de la policia espanyola. El professor emèrit de la Universitat de Barcelona va aplegar els informes que el talp, un tal Álvarez, que la Direcció General de Seguretat espanyola tenia a la Sûreté, els havia fet arribat traduïts al castellà. Entre els quals, un llarg article de Nin sobre la qüestió nacional catalana, escrit durant el mes de reclusió. Entre la documentació que ha localitzat La Vanguardia hi ha els originals en francès.

Que el vendrellenc era una figura que preocupava l’administració gala pel temor que contribuís a despertar l’extremisme roig a la República ho demostra un altre document. El Ministeri de l’Interior, tot i tenir constància de la seva expulsió, quan va començar l’octubre del 1927 va demanar al prefecte de La Gironda si Nin havia assistit a finals del mes de setembre al Congrés Nacional de la Confederació General del Treball Unitària a Bordeus en nom de la Internacional Sindical Roja i de la Internacional Comunista. La resposta va ser negativa.

Era a Moscou. Aleshores ja havia caigut en desgràcia per alinear-se amb el trotskisme. Veientse bandejat per Ióssif Stalin, Nin va maldar per abandonar la Unió Soviètica. No ho va aconseguir fins que l’agost de 1930 el van expulsar. De camí cap a Barcelona va tornar a passar per França. El 10 de setembre la policia francesa, que estava al corrent de la seva situació, ja l’esperava. “Fa uns anys Nin era considerat com un dels personatges més importants del moviment revolucionari internacional”.

Després de retornar a Barcelona a finals d’aquell mes, quan va començar el novembre de 1930, la Sûreté informava “d’una bona font” que Nin considerava que “Rússia es trobarà aviat en el ma