Llegendes com punys

Fetus Lloc i d t Cent i A tesà T adicionà i s (4/XI/2022)

La banda punk-rock de La Bisbal, Fetus, va emprendre un camí molt particular el 2021, quan van revisar el cançoner del venerable Jaume Arnella a l’esplèndid Sota, cavall i rei. Ara, i en una coordenada similar, publiquen La Serra dels Perduts, aquesta vegada amb cançons d’autoria pròpia. Proposta inspirada en històries populars de l’imaginari empordanès, llegendes de les Gavarres i més herbes, en què es poden detectar ecos de The Housemartins o The Pogues. A la presentació barcelonina del nou treball, Adrià Cortadellas (veu, guitarra), Telm Terradas (baix) i Adrià Jiménez (bateria), van comparèixer reforçats per Guille Caballero (teclat), l’estimat Carles Belda (acordió diatònic) i Ricard Ros (flautes, sac de gemecs).

Parlem d’un personal disposat a donar guerra, com efectivament va passar. A banda de defensar a fons el seu nou cançoner amb deu de les onze cançons que conté el disc, Fetus va passar també pel precedent homenatge a Arnella ( És ara, amics, és ara, Sé que vénen pels camins, Les rondes del vi...) i mostres de la seva producció anterior com les formidables El somni barceloní i Senyora trencadissa.

No van trigar gaire a alçar el vol amb peces com la Balada del sabater d’Ordis o La revolta de Rabioses, que el final fa referència al lamentable dret de cuixa en aquell veïnat de Cruïlles. La intensitat de la proposta, amb freqüent deix tavernari, va provocar (amables) pogos entre els assistents. Juntament amb el bon dibuix de Lo mariner de Sant Pau, destacaria (per velocitat de creuer i contingut) El rebombori del pa, crònica dels fets esdevinguts a la Barcelona del XVIII i mostra d’una problemàtica que de fet no s’ha solucionat del tot, com saben els soferts consumidors de l’actualitat. I és que no per ser antigues certes llegendes deixen d’interpel·lar-nos en aquest tèrbol present. Com tampoc no hauríem de deixar de banda, potser, l’esperit de combat que ens va assenyalar Fetus a l’última peça del concert, Estel roig: “És el moment, som el llumí / que ha d’encendre el vell fortí”.