La Vanguardia (Català-1ª edició)
Beneït error
"ar#a Una errada en un refús aeri amb el Manchester United va fer que Ferguson dubtés de Piqué i li obrís la porta per tornar al Barcelona el 2008
tint assassí que a la primera part. Geyse va regalar un gol a Crnogorcevic, però la suïssa s’ho va pensar massa i Misa va tenir temps de reaccionar. No va tenir la mateixa sort la portera madridista quan Aitana va caçar un rebuig després d’un greu error de Rocío Gálvez per signar el tercer i celebrar-ho amb ràbia mentre es tocava l’escut.
Toril va moure peces. Va asseure Esther i Toletti i va donar entrada a Nahikari com a màxima referent ofensiva, i a Olga Carmona. Tere Abelleira va tenir una falta perillosíssima per intentar retallar distàncies, però ni a pilota aturada ho va aconseguir l’equip blanc, en què anava creixent la frustració.
Impotents, les futbolistes del Reial Madrid van endurir el futbol i van fer diverses entrades lletges davant la permissivitat de l’àrbitre Marta Frías Acedo, que va castigar més les blaugrana. Un dels duels que més espurnes va fer saltar va ser el que van protagonitzar Athenea del Castillo i una Rolfö que ho acabaria pagant amb una groga. Malgrat tot, la futbolista sueca no va deixar de crear perill amb incursions des de la banda esquerra fins que, a deu minuts per al final, va veure premiada la seva insistència marcant el 0-4 que acabaria sent definitiu. El Barça col·lecciona un nou triomf en un clàssic, i ja en van nou de nou.
Ja me’n vaig anar una vegada amb 17 anys i vaig tornar”, va dir Gerard Piqué al seu discurs de comiat del Camp Nou. Bé ho sap la seva família, que amb el Camp Nou a mitja llum, es va passejar i va fotografiar al mig del camp quan el jugador ja havia passat per la dutxa. Allà ja s’havien unit al grup els amics, com Riqui Puig. Abans, amb Piqué encara vestit de jugador, hi va haver una altra foto més íntima. El defensa va fer un descans i es va asseure a la banqueta local. A la primera fila el van envoltar els seus fills, la seva cosina Anna, el seu avi Amador Bernabeu, el seu pare i la seva mare.
Els dos últims, els dos progenitors, Joan i Montserrat, saben per tot el que va passar el jove en la seva aventura anglesa. Perquè hi va haver un temps en què Piqué no era el 3 del Barcelona, sinó el 19 del Manchester United. Fitxat en edat cadet, Piqué va arribar a disputar 23 matxs amb el primer equip d’Old Trafford. Tot i això, estan a punt de complir-se quinze anys del partit que va canviar el seu destí als diables vermells i el va acostar al Camp Nou.
La culpa la va tenir, en part, el Bolton Wanderers. L’equip actualment milita a la League One, la tercera divisió, però entre el 2001 i el 2012, durant onze temporades seguides, va ser a la Premier. Dissabte, hores abans del Barça-Almeria, va perdre 1-2 contra el Barnsley al seu estadi. En aquell mateix camp, que llavors es deia Reebok Stadium, va passar la jugada.
Piqué acabava de tornar d’un any de cessió al Saragossa, on havia rendit a gran nivell. I sir Alex Ferguson, que comptava amb la parella de centrals Ferdinand-Vidic, confiava en el del planter del Barça per donar-los descans i hi veia un projecte de futur per liderar la defensa. De fet, el català era nou anys més jove que l’internacional anglès. Així que l’entrenador li anava donant minuts i partits. Aquell 24 de novembre del 2007, Piqué era titular.
Passats els deu minuts, l’equip local va penjar una falta a l’àrea des de gairebé mig camp i l’encarregat de ficar la pilota a l’olla va ser Iván Campo, ex del Mallorca i el Madrid, entre d’altres. La passada buscava el seu company Davies, que pugnava per la posició ambEvraa l’àrea. Amb la pilota per l’aire, Piqué va pensar que la podria refusar de cap. Tan clar ho va veure que va deixar el davanter que marcava, Anelka, i va saltar a buscar la pilota. Però va calcular malament, la centrada bombada el va superar i va anar als peus d’Anelka, un altre exmadridista,que,lliuredemarcatge, va tenir temps per col·locar el xut i batre Van der Sar.
El marcador ja no es va moure i va acabar amb triomf local per 1-0. La jugada va fer que a Ferguson li entressin els dubtes. Allò va ser a la jornada 14 i Piqué ja només va tornar a ser titular en dos partits més de Premier League: la jornada 29 i la 34.
Per acabar-ho d’adobar, el United va aixecar la lliga anglesa i la Champions (gràcies a una relliscada de Terry a la tanda de penals). Així doncs, el tècnic escocès va optar per obrir la porta a desprendre’s del central barceloní mentre recuperava un altre jove defensa, Jonny Evans.
Sis dies després de la final de la Champions a Rússia, Piqué es presenta i es fotografia davant l’escut del Barça de les oficines d’Arístides Maillol. Ferguson, que va cobrar 5 milions per l’operació, tenia bones raons per confiar en Ferdinand i Vidic. Amb tots dos es va plantar a dues finals més de Champions. El que segurament no esperava és que al davant, tant a Roma el 2009 com a Wembley el 2011, hi hauria un Piqué que es convertiria en llegenda del Barça. “Aquella errada que tant et va fer plorar et va portar a casa”, li ha recordat moltes vegades Montserrat Bernabeu al seu fill. Sense ella, no se sap mai quan hauria tornat Piqué i si el comiat de dissabte hauria estat tan llegendari. ●
“Aquella jugada que tant et va fer plorar et va portar a casa”, li ha recordat diverses vegades la seva mare
Després de vendre’l, el tècnic escocès es va estavellar en dues finals contra el Barça... de Piqué