Por mundial de lesionar-se

Futbol Els jugadors extremen les precaucions davant qualsevol molèstia que aparegui les últimes jornades de lliga abans de la Copa del Món, que arrenca d’aquí dues setmanes

Hi ha jugadors que temen quedar-se fora del Mundial. Els necessitem a tots involucrats en el nostre projecte”, deia Jorge Sampaoli, tècnic del Sevilla, fa uns dies. “Que sigui a meitat de temporada provoca que hi paris una mica més d’atenció. Personalment estic nerviós”, explicava Raphinha, jugador del FC Barcelona, en una entrevista a aquest diari. D’altres veuen en el Mundial una oportunitat per als debutants. “A mi em va ajudar a millorar”, recordava Lewandowski també a La Vanguardia.

La gran cita futbolística és a tocar. I tot i que la teoria diu que tots els futbolistes han de rendir amb els seus clubs al màxim nivell fins a l’últim minut, la pràctica revela un joc més conservador per evitar lesions d’última hora mentre la fatiga i les sobrecàrregues musculars encenguin totes les alarmes.

A la infermeria del Barcelona, pràcticament absent de lesionats fins a la primera diàspora internacional de finals de setembre, hi ha Araújo, que va passar pel quiròfan just després i que entrarà a la llista de l’Uruguai. També Jules Koundé, que continua recuperant-se d’una sobrecàrrega muscular que va patir a Mestalla el 29 d’octubre passat igual que Eric Garcia, tot i que aquest últim ja ha rebut l’alta mèdica. “Cal insistir que la sobrecàrrega no és un diagnòstic, és la causa d’una lesió”, apunta el doctor Toni Tramullas, que va treba

llar al FC Barcelona i també a Qatar durant vuit anys com a director mèdic de l’acadèmia Aspire.

Allà va coincidir amb Xavi Hernández durant el seu primer any d’entrenador amb l’Al-Sadd. Actualment és el director de l’àrea de medicina de l’esport a l’RX2 Sports & Health Center de Madrid on treballa, entre altres professionals, amb Andrea Astrella, fisioterapeuta i readaptador esportiu.“No hi ha una recepta màgica per no lesionar-se, per això la prevenció és tan important. Una cosa impossible de fer ara amb el

poc temps que queda per al Mundial”, recorda Astrella. Tots dos coincideixen que, tot i que els clubs informin les seleccions dels plans que segueixen els futbolistes, “és una utopia”, que les dues parts segueixin el mateix pla.

Davant de la por de perdre’s el Mundial hi ha qui decideix esperar i no arriscar. És el cas del blaugrana Memphis Depay, que el 22 de setembre va patir una elongació a la cuixa esquerra. El Barça va calcular llavors que al cap d’uns 20 dies podria tornar, però al club blaugrana preval la sensació que

el davanter prioritza la cita de Qatar després que l’estiu passat fos un dels jugadors transferibles. “Hi ha casos en els quals hi ha una història interna darrere, però cada lesió és un món. Els terminis de cada persona poden avançar d’una manera diferent”, apunta Javier Carrión, fisioterapeuta i readaptador a Global Performance Sports, que durant 15 anys va treballar al RCD Espanyol. “I hi ha dos tipus de futbolistes. Els que tenen clar que hi aniran i els que no”, recorda Sergi Mateo, nutricionista i preparador físic del Gi

rona. “Si parlem dels jugadors que no tenen assegurada la plaça, veiem un esforç enorme per mostrar la seva millor versió”, insisteix Mateo. Un esforç que portat a l’extrem pot resultar en una sobrecàrrega mental. “La presència d’Ansu Fati, per exemple, és dubtosa. Però ha entrat a una prellista. Aquesta ansietat no ajuda ningú”, indica Tramullas. “Hi ha un subconscient que passa factura. El primer pas és reconèixer aquesta ansietat”, indica Marc Cornejo, coach d’esportistes d’elit.

Per a aquells que tenen assegurada la convocatòria, Mateu explica que “va ser de vital importància la pretemporada i l’inici de la Lliga per complir amb els objectius de composició corporal”. En aquella línia treballa el Reial Madrid, que amb tots els deures fets en aquest principi de curs està reservant Benzema i Tchouaméni, futbolistes amb fatiga muscular, mentre que Alaba i Kroos, que no disputaran el torneig, són dos dels jugadors més utilitzats al costat dels joves Vinícius i Valverde.

Fins i tot Messi i Neymar s’ho prenen amb més calma. Ningú no vol acabar com Lo Celso, Varane, Kanté o Pogba, estrelles que ja s’han acomiadat del Mundial. “I, quan acabi, cal tornar i competir”,

recorda Cornejo. I afegeix: “A aquells que es quedin fora els haurà faltat aquell Mundial, aquell alicient. I els que l’han competit necessitaran abaixar les revolucions. Hi haurà dos ritmes diferents”. Dues temporades en una sense precedents anteriors que marquin el camí.