La Vanguardia (Català-1ª edició)
Llum verda al projecte de llei per afrontar la crisi energètica
EL GOVERN IMPULSA MESURES PER PROPICIAR UN ESTALVI MITJÀ DE L’ENERGIA DEL 15% I CONSCIENCIAR LA POBLACIÓ
El projecte de llei de mesures per pal·liar els efectes de la crisi energètica a Andorra, que té per objectiu establir mecanismes i garanties jurídiques per minimitzar l’impacte del possible escenari d’escassetat d’energia, ha entrat a Consell General per via d’urgència. La norma preveu impulsar mesures d’estalvi energètic de compliment obligatori per als sectors públic i privat.
L’Executiu, representat per la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, considera que la llei parteix dels principis d’“anticipació, protecció i garantia”, amb l’objectiu de mantenir en marxa els serveis essencials i prioritzar “les necessitats pròpies del país” en aquests moments d’escassetat d’energia. Segons Calvó, es promou aquesta llei “per responsabilitat política, per incrementar la seguretat de la ciutadania i la de les empreses del país, però, al mateix temps, amb la voluntat de no haver d’arribar mai a l’extrem d’aplicar-la íntegrament”. L’esperit d’aquesta llei té en compte la situació de crisi energètica a Europa, amb els increments de preus i restriccions als països veïns, que són els principals subministradors d’energia al principat.
El text legal planteja tres nivells diferenciats de mesures. El primer preveu el conjunt de mesures provisionals que afavoreixin la reducció del consum energètic en el sector públic i el món empresarial. Aquestes accions només es duran a terme si les mesures adoptades en el marc de la concertació prèvia no són suficients. Aquestes mesures de compliment obli
gat aniran lligades a temàtiques com l’ús de l’energia en els edificis públics, les restriccions a l’ús de la calefacció, la climatització o l’enllumenat, o la prohibició o restricció de l’ús de determinats dispositius. Les mesures també vetllaran per l’ús de determinades fonts d’energia en edificis privats, comerços, oficines, indústries i altres establiments oberts al públic. Es vigilarà així mateix el nivell de la il·luminació exterior d’edificis i monuments, siguin públics o privats, aparadors, cartells i anuncis lluminosos.
El segon nivell d’actuació està previst per afrontar els possibles talls de subministrament elèctric a conseqüència de l’absència temporal de l’energia procedent dels països veïns. Així, les interrupcions no podran afectar el funcionament dels serveis públics i els essencials. Es preveu aplicar criteris de rotació entre sectors, procurant que tots els susceptibles d’interrupció del subministrament ho siguin en un nombre d’hores equiparables.
La normativa preveu que les distribuïdores d’energia anunciïn les interrupcions temporals del subministrament amb una antelació mínima de 24 hores. Aquestes interrupcions no poden superar les dues hores diàries o tres, de manera excepcional. La viabilitat tècnica dels plans de contingència els ha d’avaluar l’operador i el Mi
nisteri vetlla per l’equidistribució.
El tercer supòsit té a veure amb els casos excepcionals en què les mesures anteriors no siguin suficients. L’Executiu pot aleshores decretar la situació de crisi energètica i adoptar les mesures necessàries, després de notificar-ho al Consell General. La declaració pot tenir una vigència màxima de quinze dies excepte en el cas de pròrroga establerta pel Consell General. L’objectiu és que el paquet de mesures que es posi en marxa permeti estalviar un 15% de despesa energètica, sense que per això es vegi minvada la capacitat d’inversió, gestió i funcionament de l’operador únic FEDA (Forces Elèctriques d’Andorra). Les mesures i les recomanacions es complementaran amb un increment moderat de les tarifes elèctriques i, al seu torn, noves ajudes d’acompanyament econòmic.
Les mesures d’aplicació immediata tenen a veure amb una reducció del 30% del consum energètic de les llums de Nadal. El període d’il·luminació serà de 6,5 setmanes i tindrà el límit de les dotze de la nit. Així mateix, s’estipula per al sector privat que la temperatura interior de locals en els mesos d’estiu no sigui inferior als 26 graus, ni superior als 20 graus a l’hivern. Als hotels es recomana als clients l’adopció d’aquests límits de temperatures. També hi ha indicacions per a la il·luminació d’aparadors i anuncis publicitaris.
L’increment de tarifes, encara per decidir, permetrà limitar l’impacte econòmic dels preus de l’electricitat dels països veïns, dels quals s’importa el 80% de l’electricitat que consumeix el principat. Els augments encara col·locaran la factura de la llum per sota del que es paga a Espanya i França. La previsió és que l’augment aconsegueixi un 9% per als consums moderats i de fins al 17% per als més elevats.
En contrapartida, les mesures d’acompanyament a ciutadans i empreses preveuen destinar 16,9 milions d’euros en ajudes. De fet, les llars que tinguin una renda inferior a 1,3 vegades el Límit Econòmic de Cohesió Social (LECS) tindran una ajuda de 150 euros per pagar la calefacció. El Govern preveu també invertir 15 milions d’euros per capitalitzar la FEDA i garantir les inversions en infraestructures.
La llei prioritza, segons la ministra Calvó, “les necessitats pròpies del país” en moments d’escassetat d’energia