La Vanguardia (Català-1ª edició)
El favorit i la rival d’última hora
La candidatura de la catalana Virginia Guinda ha descol·locat els plans de Garamendi de ser reelegit per aclamació
Un basc o una catalana ocuparan la presidència de la CEOE els pròxims quatre anys. O el favorit Antonio Garamendi, que aspira a renovar mandat, o Virginia Guinda, empresària catalana i vicepresidenta de Foment del Treball, que va baixar a l’arena dimecres, només sis dies abans que s’acabi el termini per presentar candidatures. Va ser una sorpresa d’última hora en la lluita entre l’actual president i els seus crítics.
Amo i senyor de l’aparell de la patronal, Garamendi va aprofitar el moment en què va convocar eleccions per al 23 de novembre per anunciar que s’hi presentava i començar a recollir suports. Aprofitava que els descontentaments amb la seva gestió, malgrat que feia temps que ho intentaven, no aconseguien convèncer cap pes pesant perquè li disputés la presidència.
Els crítics amb Garamendi bàsicament li qüestionen dues línies de la seva actuació: la proximitat al Govern central i l’estil personalista, envoltat d’un nucli dur i, a parer seu, sense deixar-hi participar les organitzacions territorials i sectorials. Si un moment simbolitza aquest enfrontament va ser la votació per la reforma laboral, quan quatre abstencions van marcar públicament les discrepàncies internes.
La patronal catalana, Foment del Treball, la madrilenya CEIM, i les sectorials Anfac, de l’automòbil, i Asaja, del camp, van negar el suport al president.
Els crítics van intensificar la recerca d’un candidat. No era fàcil. Miguel Garrido, president de la CEIM, va descartar presentar-s’hi malgrat múltiples peticions, i fins i tot va demanar que no l’informessin més dels passos que s’anessin fent. Gerardo Cuerva, president de Cepyme, tampoc no s’hi va animar, malgrat que són conegudes les seves diferències amb Garamendi. Es pot afegir que les dues organitzacions, tant CEIM com Cepyme, van donar el seu suport a Garamendi quan va anunciar la candidatura, tot i que, certament, el vot és secret i la disciplina de vot no és estricta.
Va ser a finals de setembre quan va sorgir la primera sorpresa d’aquesta cursa electoral, amb l’anunci de Gerardo Pérez, president de Faconauto, l’asso
ciació de concessionaris de l’automòbil, que va anunciar que es plantejava presentar-s’hi. No va arribar a formalitzar mai la candidatura, però sí que va remoure les aigües de la patronal, perquè amb la seva presència impedia una reelecció de Garamendi per aclamació. És un home conegut, al capdavant d’una organització de pes i per tant amb opcions, si no de guanyar, sí de sumar el vot de càstig a l’actual president.
Tot i això, la setmana passada Gerardo Pérez va anunciar que no s’hi presentava, sense aclarir-ne les raons. Una decisió que va sorprendre molta gent, fins i tot a Foment del Treball, en què no se n’esperaven la retirada. En qualsevol cas, al cap d’uns dies, baixava una altra candidata a l’arena, aquesta vegada d’entre les files de Foment. Una empresària catalana del sector paperer que divendres va fer la seva presentació pública a Madrid amb el missatge que volia una patronal més participativa. Té a favor seu el fet que és empresària i dona, però en contra, que és una gran desconeguda fora de Catalunya. “Així com Gerardo Pérez podia recollir el vot de càstig a Garamendi, no és clar que una figura menys coneguda com Virginia Guinda ho aconsegueixi”, assenyalen fonts de la patronal.
A l’equip de la candidata hi afirmen que, per la seva trajectòria industrial, té molts contactes en el sector energètic, així com en alimentació, distribució, l’automobilístic i el siderúrgic. “El sector energètic és molt transversal i toca gairebé tota la indústria i, per descomptat, tots els territoris, així que serà un dels seus principals vivers de vots”, afirmen al seu equip.
Per la seva banda, l’entorn de
Garamendi no se sent còmode amb una candidatura alternativa, i menys perquè la considera promoguda per Foment i el seu president, Josep Sánchez Llibre, de qui són coneguts els enfrontaments que manté amb l’actual president.
Durant aquest mandat Antonio Garamendi li ha limitat el marge d’actuació en les relacions de la patronal amb les Corts i, fins i tot, hi ha veus que creuen que, si repeteix mandat, el podria apartar d’aquestes funcions, un món que Sánchez Llibre coneix com si fos casa seva, en part per la seva experiència com a diputat.
El que sí que té decidit Garamendi, si guanya el dia 23, és mantenir dos dels seus més fidels en els seus càrrecs, dos antics membres de governs del PP. Tant el vicepresident de la patronal, Íñigo Fernández de Mesa, com la presidenta de la Fundació CEOE, Fátima Báññez, tots dos excàrrecs de pes al govern del PP de Rajoy.
Garamendi no se sent còmode amb una candidatura alternativa i Guinda té el sector energètic a favor seu