La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pugna entre democràcia i retrocés
Biden demana optimisme en una disputada jornada electoral que sentencia el seu destí
Joe Biden no es donava ahir per vençut malgrat les desfavorables perspectives que els sondejos atorgaven als demòcrates en la seva pugna per retenir el control de la Cambra de Representants i el Senat, de manera que el president pogués mantenir la seva capacitat de legislar. “Als Estats Units no ens rendim. Només hem de recordar qui som”, va tuitejar el mandatari poques hores després d’obrir-se els col·legis electorals en les legislatives de mig mandat considerades més importants dels últims decennis.
La pugna es preveia molt disputada. No tant per la Cambra de Representants, que els republicans confiaven a conquerir en vista de les enquestes, com per un Senat amb curses ajustads en almenys quatre estats: Pennsilvània, Geòrgia, Nevada i Arizona.
Els més de 140 milions de nord-americans que s’esperava que haguessin votat al final de la jornada havien d’elegir els 435 membres de la Cambra de Representants; 35 dels 100 integrants del Senat, i 36 governadors d’ estats, entre altres càrrecs. Les seves decisions determinaran fins a quin punt el president Biden veu limitat el seu marge de maniobra en la segona
meitat del seu mandat. Si el seu partit perd el domini de les dues cambres, els dos anys que de moment li queden a la Casa Blanca seran un calvari polític per a ell.
Per poc que triomfin, els republicans tenen plans per donar la batalla per restringir al màxim l’avortament, ja suprimit com a dret amb caràcter general pel Tribunal Suprem però ara regulat per cadascun dels estats de la Unió; controlar més la immigració des de les fronteres del sud del país; canviar les polítiques de fiscalitat; limitar les despeses socials; adoptar noves mesures contra la inflació i, potser, modular els lliuraments d’armes i ajuts financers a Ucraïna.
Però la disruptiva intervenció de Donald Trump en aquest procés electoral, al principi donant i traient benediccions als candidats republicans i al final apuntant a un immediat anunci de la seva pròpia candidatura a les eleccions del 2024, multipliquen la rellevància i possibles repercussions d’aquests comicis.
Les midterm poden ser a priori, en aquest sentit, una mena de primera volta de les presidencials del 2024. Però només a priori, ja que després caldrà veure, d’una banda, si Trump es pot presentar efectivament, malgrat els seus previsibles problemes legals i un eventual esforç dels republicans no trumpistes de promoure algun altre aspirant; i, d’altra banda, si Biden, que d’aquí onze dies complirà 80 anys, opta a un segon mandat.
L’enorme influència de l’expresident republicà a l’hora d’elegir els aspirants a la Cambra de Representants i al Senat es traduirà, si la seva formació obté una o les dues cambres, en una allau de propostes que apuntaran a la línia de flotació de la presidència i el Govern de Biden. Tal com ja han avançat alguns dels alts càrrecs més ultres del partit conservador, entre els plans de desgast del president hi figuren l’obertura d’investigacions con
Les ‘midterm’ són com una primera volta de les presidencials, però cal veure si Trump i Biden continuen
Els republicans més trumpistes preparen una bateria d’atacs a la línia de flotació del president i el Govern
tra l’FBI i el Departament de Justícia per les seves actuacions en el cas dels papers de Mar-a-Lago, entre d’altres; una intensificació de les indagacions contra Hunter Biden per un suposat frau, el fill del president; propostes de impeachment o judici polític al mateix mandatari i diferents alts càrrecs, i una ofensiva financera en la qual els republicans formularien ambicioses exigències pressupostàries sota amenaça de forçar el tancament de l’Administració federal i fins i tot la suspensió de pagaments .
D’entrada, més de la meitat dels candidats republicans en