La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cel vermell a trenc d’alba
Nova York mostra el xoc entre els dos països que hi ha als EUA, que creuen acusacions de feixistes i marxistes
Es fa de dia a Nova York amb un cel de to molt vermellós. Potser només és el reflex dels espeternecs de l’eclipsi lunar, de l’anomenada “lluna de sang”.
Als malastrucs, però, els permet interpretar aquest fenomen com l’auguri del que s’aproxima en aquesta jornada electoral de mig mandat als Estats Units. Aquest color seria el reflex de “l’onada vermella” que es pronostica a aquest país.
Cal no confondre’s: els vermells als EUA són els conservadors, que parteixen com a grans favorits. Tant que fins i tot a Nova York, ciutat liberal on n’hi hagi, els demòcrates s’han posat nerviosos. Temen que Lee Zeldin, de 42 anys i replicant de Donald Trump, un dels personatges menys estimats a la Gran Poma, desbanqui Kathy Hochul, de 64 anys, del govern de l’“estat imperial”.
Fa poc no hi havia ni contesa per l’enorme avantatge de la demòcrata. Però aquest dimarts, malgrat que les enquestes mantenien el lideratge de la progressista, la reducció del forat oferia marge per a la sorpresa.
La pugna d’Hochul i Zeldin resumeix el diagnòstic de la divisió del país i s’expressa a plena llum a la Verdi Square de l’Upper West Side de Manhattan. Aquí, davant una de les entrades del metro, coincideixen les dues cares irreconciliables del país. Debora Cooper reparteix fullets a favor de Hochul, “en defensa de la decència, la seguretat i la democràcia”. Eli Offenbach ofereix opuscles de Zeldin per “assegurar els nostres carrers, protegir la teva cartera i lluitar pels nostres fills”.
Accepten parlar, sempre que sigui alhora, establint torns. Un gest encomiable, més que res perquè fa la sensació de desmentir allò que no hi ha manera de dialogar.
Obre Cooper: “Hem de salvar la democràcia. Els republicans creuen que només poden governar ells i això és feixisme”. Després de descriure’s com a filla de supervivents de l’Holocaust, acusa el Partit Republicà d’“enaltir l’antisemitisme”. Offenbach posa el crit al cel: “Jo soc jueu ortodox i saps a qui donen suport els jueus ortodoxos de Brooklyn? A Zeldin”.
El candidat republicà ha fet de la inseguretat el seu argument. “El crim cau a Nova York des dels noranta”, respon Cooper. La talla Offenbach. “Qui ho va aconseguir? Giuliani”, diu. “No –intervé ella–, el canvi va començar amb el demòcrata Dinkins, que va contractar 3.400 policies”.
Hi ha uns quants retrets de traç gruixut. Si bé el moderador intervé demanant calma –“que som al carrer, si us plau”–, l’assumpte es dispara quan surt el tema de l’avortament, una de les qüestions rellevants d’aquesta campanya i una de les
Els demòcrates valoren la defensa de la democràcia i els republicans parlen de crim desbocat
que més confronta el país.
En aquesta situació ingovernable, el periodista opta per la retirada, encara que Offenbach persisteix que a ell no li agrada Trump, que “és un bocamoll”, però avala la mentida del robatori electoral i elogia que amb ell no hi havia inflació. “La gent no va en metro per por”, subratlla. A la pregunta de si ell n’és un, replica que “vaig amb bicicleta des de fa dècades”.
Així arrenca una visita per diversos col·legis electorals de Manhattan, de la qual s’extreu la conclusió que, si fos per la ciutat (malgrat Staten Island), Hochul ho tindria guanyat. Però com existeix el Nova York profund ( Upsate, o nord i nordoest de l’àrea metropolitana), cal veure si el que guanya en un lloc compensa la pèrdua en l’altre, segons l’expert demòcrata Philip Greenwald.
“Normalment l’estat de Nova York és demòcrata. No me n’havia preocupat mai, però aquesta vegada sembla ser a prop el republicà, algú que està en contra dels drets de la dona, dels drets reproductius, que està a favor de les armes”, remarca l’Elana, de 32 anys, després de votar a l’est del carrer 33. A la motxilla al pit dorm plàcida la seva filla Phoebe, de tres mesos.
Cinc novaiorquesos més s’expressen de forma gairebé idèntica a l’Elana en aquell mateix col·legi. I en uns altres dos. Entre els qui accepten respondre, no hi ha manera de trobar-ne un pro Zeldin. Tret d’una vegada ja de tornada a l’Upper West. Al carrer 85, Eugene Honeycutt expressa la teoria que Joe Biden no exerceix de president. “Crec –sosté– que hi ha un grup de marxistes que és el que governa”.