La Vanguardia (Català-1ª edició)
Grècia trontolla per un escàndol d’escoltes a polítics i periodistes
El primer ministre Mitsotakis és acusat d’estar darrere aquesta activitat il·legal
Entre els vigilats es troben ministres actuals i l’exmandatari Andonis Samaràs
El primer ministre grec, el conservador Kiriakos Mitsotakis, és a l’ull de l’huracà després de ser acusat d’estar al darrere d’un escàndol d’escoltes il·legals a telèfons de polítics, periodistes i empresaris, ja conegut per la premsa com el “Watergate grec”.
Si a l’estiu ja va causar un enorme enrenou que es revelés que polítics de l’oposició i reporters havien estat víctimes del programa d’espionatge Predator, ara la tensió és molt més gran després que el diari crític Document hagi publicat una nova llista de 33 persones afectades que inclou ministres de l’actual Executiu de Nova Democràcia
i membres de les seves famílies.
També hi figura l’ex primer ministre dretà Andonis Samaràs, líder de l’oposició interna en la formació de Mitsotakis, així com l’actual responsable d’Afers Exteriors, Nikos Dendias, els ministres de Finances, Desenvolupament, Treball i Turisme, o l’empresari Vanguelis Marinakis, propietari de l’Olympiacos. A tots els seus dispositius, segons Document, s’hi troben rastres d’aquest programa d’espionatge il·legal. El diari assegura que ha obtingut aquesta llista a través de dues fonts dins dels serveis d’intel·ligència grecs, que des del primer dia que va accedir al càrrec, el 2019, depenen del primer ministre.
Mitsotakis ha reconegut en una entrevista amb la televisió
privada ANT1 que a Grècia sí que s’utilitza aquest programa d’espionatge, Predator, però ha negat taxativament que ell o el seu Govern estiguessin al darrere de tot això, qualificant les acusacions de “calúmnies” i “mentides increïbles”.
“Hi ha algú a Grècia que cregui realment que espiava el ministre d’Afers Exteriors i el ministre de Finances?”, va preguntar en televisió. “No hi ha absolutament cap prova que això passés i absolutament cap connexió personal amb mi”, va repetir el primer ministre, que va acusar el director del diari Document, Kostas Vaxevanis, de ser un “perill nacional” i de treballar per a l’ex primer ministre esquerrà Alexis Tsipras amb una estratègia per enfonsar-lo “en el fang”. Declarant davant el Tribunal Suprem, Vaxevanis va ser taxatiu i va assegurar que hi ha un “sistema de vigilància únic que té Mitsotakis com a cervell”, a més de sostenir l’existència d’un “Estat paranoic” a Grècia.
El clima polític grec està emmetzinat per aquest assumpte des de fa mesos. Tot va esclatar a l’estiu, quan l’eurodiputat Nikos Andrulakis, líder del Moviment Socialista Panhel·lènic (Pasok), va denunciar que havia estat víctima d’intents d’espionatge al seu telèfon a través del programa Predator. Llavors, dos periodistes i un altre polític important de l’oposició van revelar que ells també havien patit els mateixos atacs.
El Govern grec va reconèixer que els serveis secrets havien dut a terme activitats de vigilància dirigides a polítics i periodistes amb mètodes convencionals, sense utilitzar Predator, però no en van explicar els motius, sinó que van fer referència a raons de seguretat nacional. Llavors Mitsotakis va tornar a dir que ell no tenia constància d’aquests actes, que considerava equivocats però legals, però el seu cap de gabinet i nebot, Grigoris Dimitriadis, va haver de dimitir, així com el cap dels serveis secrets. Des d’aleshores, l’escàndol s’ha convertit en una bola de neu que no només ha afectat els polítics de l’oposició, sinó també els ministres del mateix partit de Mitsotakis que, segons el diari grec Ta Nea, “sembla que tenen relacions menys bones amb l’entorn del primer ministre”.
El soroll és tan gran que una delegació de la comissió PEGA del Parlament Europeu, encarregada d’investigar l’espionatge de polítics i periodistes a la UE, ha anat a Grècia per l’afer. La visita va acabar divendres, quan la diputada liberaldemòcrata holandesa Sophie in ’t Veld va dir que se n’anaven amb més preguntes que respostes. També va suggerir que tot apunta que l’empresa Intellexa, que comercialitza a Grècia els serveis del Predator, no va actuar pel seu propi compte sinó per ordre d’algú “en l’entorn governamental”. “No en tenim proves sòlides, perquè no tenim la informació necessària. Si les autoritats decideixen desclassificar la informació, la tindríem”, va assegurar a Atenes l’eurodiputada. I va sentenciar: “Sempre hi ha la presumpció d’innocència, però això no significa que siguem cecs i sords”.
Syriza, el principal partit de l’oposició, ha reclamat a l’Executiu claredat sobre aquest afer abans de les eleccions generals previstes el 2023, a més de demanar que es forcin les empreses propietàries de Predator a revelar qui són els seus clients a Grècia. El partit de Tsipras medita recórrer a una moció de censura contra Mitsotakis, que, tot i això, gaudeix d’una àmplia majoria al Parlament.