La Vanguardia (Català-1ª edició)
La crisi de sanitat desborda Ayuso i els metges li declaren la guerra
El Govern central surt en bloc contra la presidenta madrilenya i apunta contra Feijóo
A tot just sis mesos d’unes eleccions autonòmiques en què optarà a la reelecció, potser sense tanta empenta com l’any passat però també sense més complicacions, a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, li esclata a les mans una greu crisi de gestió al sistema regional de salut.
La reorganització de les urgències extrahospitalàries empresa per l’Administració autonòmica, amb mancances notables de metges, infermers i zeladors per atendre el servei, i la proposta de fer consultes per videoconferència, va posar en marxa una vaga indefinida d’aquest personal sanitari.
Una vaga a què ahir van anunciar que s’afegiran els metges d’atenció primària i pediatria. I tot plegat enmig de cessaments i dimissions en cadena a les gerències i direccions del servei madrileny de salut. La marea blanca recupera l’alè, ja a les portes de les eleccions autonòmiques. Però Ayuso va tornar a dirigir tota la seva artilleria contra el Govern central. Foc a discreció, per a una guerra sense treva.
Sense deixar canya dreta, Ayuso no només va arremetre contra els mateixos metges –a qui va acusar d’“activisme polític” i de ser poc menys que perillosos esquerrans vestits amb bates blanques–, sinó que alhora va acusar directament Pedro Sánchez de voler “matar” i “tenir a la presó l’oposició, com a Nicaragua”, i fins i tot d’arraconar el Rei per imposar una república autoritària. “A les dictadures no hi pot haver ni oposició!”, va clamar la presidenta madrilenya.
A la Moncloa es mostraven atònits davant les noves envestides d’Ayuso, que consideren que és la millor èmula de Donald Trump a Espanya, i es van aprestar a dirigir tota la seva artilleria contra Alberto Núñez Feijóo, que veuen que el seu lideratge al PP és molt qüestionat per la mateixa estratègia de confrontació total de la presidenta madrilenya.
Va ser l’anterior líder del PP, el seu llavors amic Pablo Casado, qui va designar Ayuso com a cap de cartell per a les eleccions autonòmiques del maig del 2019. El PSOE va ser la llista més votada, però Ángel Gabilondo tampoc no va aconseguir aquesta vegada sumar majoria, i el pacte del PP amb Ciutadans, més el suport extern de Vox, ja van fer presidenta Ayuso l’agost d’aquell any.
Tot just sis mesos després, va irrompre amb una ferocitat enorme la pandèmia del coronavirus a Espanya, i durant els llargs mesos de restriccions i confinaments – amb Miguel Ángel Rodríguez com a assessor polític i estrateg en cap– Ayuso va construir el seu perfil polític a través d’una dura estratègia de confrontació contra Sánchez i el seu Executiu “socialcomunista”.
Amb grans rèdits polítics i electorals, en tot cas, que van transformar Ayuso en la gran baronessa del PP: a les eleccions avançades del maig del 2021, i al crit de “llibertat!”, va triomfar amb un 44,3% dels vots emesos.
El seu poder intern, a més, va quedar certificat amb la posterior defenestració de Casado i la designació de Feijóo com a successor al lideratge del PP. I també va ser determinant per a la recent
ruptura de les negociacions de Feijóo amb el Govern central per renovar el Consell General del Poder Judicial: “És una barbaritat!”, va advertir Ayuso al líder del PP.
El Govern espanyol i el PSOE – María Jesús Montero, Pilar Ale
gría i fins i tot el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares– es van mobilitzar immediatament davant la renovada ofensiva desplegada per Ayuso, i van aprofitar, a més, que Feijóo es troba en una gira per Llatinoamèrica. L’Executiu va reclamar sense èxit al líder del PP una “desautorització” en tota regla d’Ayuso. Però, molt al contrari, Feijóo es va fer seva la idea que Sánchez vol “canviar el règim democràtic”.
I ahir tres ministres van comparèixer a la Moncloa per plantar cara a Ayuso i apuntar més amunt, contra Feijóo. “És molt greu que el líder de l’oposició surti del nostre país a posar en qüestió la democràcia. No està criticant el Govern espanyol, està posant en qüestió la democràcia a Espanya. Està criticant els pilars bàsics de convivència, i fa una crida a l’odi”, va denunciar la portaveu del Govern central, Isabel Rodríguez.
“Quan hi ha un conflicte, cal bastir ponts, no llançar-hi gasolina”, va retreure la ministra de Sanitat, Carolina Darias, davant el caos de les urgències. “Madrid és l’antítesi del que fan totes les comunitats autònomes. A Sanitat no només cal gestionar, cal planificar”, va criticar.
I la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va advertir que el malestar del personal sanitari és a causa d’altres qüestions, no de la falta d’injecció de diners del Govern central a les arques regionals: “Esclar que les comunitats autònomes tenen un finançament que els permet fer front al desenvolupament de les seves competències”, va advertir.
La ministra portaveu va alertar que Feijóo “s’està veient arrossegat per Ayuso, i d’altres de fora del seu partit, que l’estan portant a les posicions més extremes de la dreta, fins i tot de la dreta antidemocràtica”.
Però lluny d’arronsar-se, Ayuso va contraatacar ahir amb la seva batalla fiscal contra el Govern espanyol, després d’aprovar noves deduccions per reduir la càrrega fiscal dels ciutadans. “Gairebé 700.000 madrilenys s’estalviaran més de 90 milions d’euros”, es va felicitar. Queden sis mesos per a les eleccions autonòmiques, i la batalla de Madrid entra en fase de recrudescència.