La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’informe europeu que apunta Espanya per Pegasus no altera la taula de diàleg
La ponent constata l’espionatge del CNI a independentistes i del Marroc a Sánchez
Les males cares i la congelació de relacions per part del Govern amb la Moncloa d’aquest abril només són part del record. Citizen Lab va publicar l’espionatge amb Pegasus a una seixantena de persones de l’entorn independentista i es va muntar un ciri. Potser escenificat. Ahir va ser la comissió d’investigació del Parlament Europeu que va assenyalar Espanya per aquest cas amb un informe preliminar – subjecte a esmenes i encara per votar–, però aquest cop ni la Generalitat ni el Govern espanyol han trobat raons per desparar la taula de diàleg. Es manté inalterable i la previsió és convocar-la per abans d’acabar l’any.
I això que la liberal neerlandesa Sophie in ’t Veld, ponent del document de 159 planes, 12 de les quals dedicades al cas espanyol, assumeix 65 casos d’espionatge, i no només els 18 que va reconèixer el CNI, aquests últims amb autorització judicial. A més, l’eurodiputada remarca que “no és possible esclarir” la suposada amenaça a la seguretat nacional que invoca l’Executiu de Pedro Sánchez per justificar l’espionatge.
Qui va celebrar el “toc d’atenció” al Govern espanyol alhora que avisava que el diàleg no es toca va ser Meritxell Serret, consellera d’Acció Exterior. En la roda de premsa posterior al Consell Executiu d’ahir, va assegurar que “és evident que el Govern no renunciarà mai al diàleg, a la negociació i a la via democràtica de resolució del conflicte”. Aquesta posició del Govern d’ERC ha revoltat Junts i la CUP.
D’aquesta manera va rebutjar Serret la suspensió de la taula de diàleg, perquè, segons va voler incidir, l’espionatge “és un episodi més del conflicte polític” i forma part del final de la repressió que reclama el Govern a la taula de diàleg. A Madrid compareixia la
portaveu de la Moncloa per donar compte dels acords del Consell de Ministres. La qüestió ni va aparèixer a la roda de premsa. Només en capelletes amb els periodistes el Govern central va dir que “és el primer interessat a aclarir els fets”. Tampoc el fet que el text atribuís al Marroc l’espionatge a Pedro Sánchez, Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles van alterar el rictus de la Moncloa.
A més, hi ha molta prudència, perquè el document d’In ’t Veld no aporta cap prova pròpia. Beu
de la investigació de Citizen Lab i d’algunes audiències publiques sobre la qüestió. En roda de premsa a Brussel·les, l’eurodiputada va esgrimir que el Govern espanyol no ha aportat gaire informació i que la donada és escassa.
Per aquest motiu van protestar el PP i Cs. La formació taronja aprecia que el text inclou “falsedats, mitges veritats o elements” que pretenen “reforçar una narrativa separatista”. Això tenint en compte que In ’t Veld pertany al grup Renew, en què també hi és Cs. El PP diu que a l’informe només hi ha “rumors i sospites”.
El contrast d’opinions a les files independentistes és notori. Serret va mantenir que el Govern se sent “molt satisfet” per l’informe i que no hi ha motius per trencar el diàleg amb el Govern espanyol perquè “ha fet gestos i ha assumit compromisos” per fer canvis legislatius pel que fa als serveis d’in
tel·ligència. Va recordar la destitució de Paz Esteban com a directora del CNI.
Però a Junts i la CUP ho veuen diferent. Mònica Sales, portaveu dels postconvergents, va exigir al Govern de Sánchez que assumeixi responsabilitats. “No és una taula de negociació real; t’espien a la vegada que parlen amb tu”, recriminen a ERC fonts de JxCat. Per Laia Estrada, de la CUP, ha quedat demostrat que el diàleg és inviable i va reclamar “decisions urgents” a ERC i la dimissió de Grande-Marlaska i Robles.
Sigui com sigui, Pere Aragonès té presentada una querella que ha passat del jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona a l’Audiència Nacional. La Fiscalia va demanar el trasllat perquè considera que el primer jutjat no és competent, ja que el gener del 2020, quan s’assenyala que va ser espiat, Aragonès era vicepresident.
El Govern català avisa que “no renunciarà mai” a la negociació, i Junts i la CUP li demanden que la deixi