La Vanguardia (Català-1ª edició)
El rei emèrit torna a demanar immunitat per les demandes de Corinna Larsen
Al·lega que el paper del CNI en els suposats “assetjaments” prova que eren “actes sobirans”
Els advocats del rei emèrit i de la seva examant Corinna Larsen ahir van tornar a creuar espases als tribunals anglesos en una maratoniana sessió de cinc hores, en què els representants legals de Joan Carles van demanar als magistrats que reconsiderin la decisió en primera instància de negar-li la immunitat com a antic cap de l’Estat davant la demanda civil per presumpte assetjament, intimidació i fustigació presentada per la seva antiga amiga íntima una vegada trencada la relació.
L’argument que els advocats de la defensa van repetir per activa i per passiva és que si, com al·lega Corinna, almenys part de l’assetjament el van efectuar agents del CNI a instàncies de l’anterior monarca espanyol, la implicació dels serveis d’intel·ligència seria la millor prova que s’hauria tractat d’“actes sobirans, objecte per definició d’immunitat”.
Els representants de Larsen els van replicar que l’emèrit només
podria gaudir de protecció en el cas que el CNI hagués actuat per un “interès oficial de l’Estat espanyol”, però que no va ser així, sinó que ho va fer simplement per la conveniència personal de Joan Carles per intimidar i espantar la seva client en “missions encobertes” dutes a terme a Londres i Mònaco pels seus agents en el període que va de l’any 2012 fins al 2014, a instàncies del llavors director de l’organisme, el general Félix Sanz Roldán.
Larsen estima que una visita que li va fer Sanz Roldán a la capital anglesa i un escorcoll del seu habitatge a Montecarlo per operatius del CNI durant aquell període de temps van tenir per objecte coaccionar-la i acovardir-la. Sense admetre la versió dels fets de la part demandant, la defensa legal de Joan Carles I va afirmar que, suposant que hi hagués hagut una intervenció d’operatius del Centre Nacional d’Intel·ligència, això seria el millor argument a favor de la concessió d’immunitat, ja que els serveis secrets actuen per definició en defensa dels interessos de l’Estat.
Els advocats de Larsen hi van respondre que en realitat hi va haver una perversió del que se suposa que és la missió del CNI, que es va produir una situació d’abús de poder, i que els agents estatals no la van seguir, vigilar i intimidar en defensa dels interessos d’Espanya, sinó dels personals de l’emèrit, que hauria fet servir la seva amistat o influència per aconseguir la intervenció dels serveis d’intel·ligència. Els advocats van citar unes declaracions del defensat el 2019, en què qualificava Sanz Roldán com el seu “gran protector, aliat i amic”. “L’assetjament d’una exparella – van dir– és un acte privat encara que el cometi un cap d’Estat”.
La decisió inicial de la justícia anglesa va ser negar la immunitat a Joan Carles, però al juliol se li va concedir el dret a apel·lar, tan sols pels actes esdevinguts entre el 2012 i el 2014, i no després de la seva abdicació. No hi ha data per a la resolució.