La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’elit del clima viatja en jet
Volen a Egipte 400 avions vip de mandataris per parlar de l’escalfament
La ciutat balneari de Xarm alXeikh, una llarga franja de terra entre el desert del Sinaí i la costa del mar Roig, s’ha convertit en el centre d’atenció mundial per la celebració de la COP27, cimera al més alt nivell de les Nacions Unides per debatre i combatre el canvi climàtic.
Aquests dies l’aeroport de Xarm al-Xeikh és un formiguer d’avions que van i venen transportant tots els participants en l’esdeveniment, ja que la via aèria és l’única via factible per arribar a aquest racó apartat de la península del Sinaí. El gruix de primers ministres, presidents o monarques han aterrat en els avions d’Estat de cada país i, en cas de no tenir-los, en jets privats llogats a compte de l’erari.
Òbviament, l’espai aeri –vigilat per avions militars– és més ple del que és habitual: avions d’empreses patrocinadores, de governs i de companyies aèries locals i internacionals operant a les dues pistes de l’aeroport. Aquests moviments, sobretot els dels jets vip, coincideixen amb un dur informe d’Oxfam que indica que amb els seus avions privats, els bilionaris i els qui governen el món emeten un milió de vegades més de gasos d’efecte hivernacle que un ciutadà mitjà. Una evidència que contrasta amb el que passa a Egipte: els qui arriben a buscar i parlar de solucions per a la crisi climàtica mundial, arriben en els seus propis avions vip.
Les aeronaus comercials viatgen plenes i tan sols per a aquests dies l’aerolínia estatal, Egyptair, ha programat un reforç de 250 vols entre la capital i la ciutat balneari del mar Roig, segons dades de la consultora CAPA. La companyia aèria, de totes maneres, ha donat més importància al primer vol de la seva història amb SAF, l’anomenat combustible sostenible, tot i que no n’ha corroborat el percentatge que portava als seus dipòsits. En cas d’haver estat del 100%, s’indica que en comparació amb els combustibles actuals el SAF emet un 80% menys de gasos d’efecte hivernacle, però això només ha succeït en un vol directe entre Paris-Charles de Gaulle i Xarm al-Xeikh amb un Boeing 787900.
La resta dels avions que han arribat en allau aquests primers dies del COP27 portaven el jet A1 habitual que alimenten els motors de reacció. Entre aquests últims, els aproximadament 400 avions privats o d’Estat que hi han aterrat fins ara. Durant les dues primeres jornades de la cimera, un centenar de caps d’Estat o Govern són presents a la cimera, i després tornen al seu país i deixen les seves delegacions treballant-hi.
Ahir, en la ja famosa aplicació Flightradar 24 podien seguir-se gairebé tots els vols que arribaven i sortien de l’aeroport que està sent l’accés al COP27 i que va ser construït el 1968 com a base per Israel.
Una excepció entre aquests lideris mundials és John Kerry, enviat especial dels Estats Units per al clima. Amb la renúncia de Joe Biden a viatjar a Egipte, l’antic secretari d’Estat amb Obama ostenta el rang més alt dels Estats Units a la cimera. Kerry ha renunciat a utilitzar avions vip de la força aèria i ha optat per arribar en vol comercial des dels Emirats Àrabs, segona escala d’un viatge internacional que el va portar al Regne Unit.
Aquest viatge de Kerry en línies aèries comercials és, en part, una neteja d’imatge respecte a un altre que va fer a Islàndia per rebre el
Kerry, enviat especial dels EUA, n’és l’excepció: ha viatjat en avió comercial
premi Cercle Àrtic per presidir les negociacions de l’acord climàtic de París. Va sorprendre per aterrar a Reykjavík a bord del jet privat de la família: un Gulfstream G-IV d’abast intercontinental. Preguntat per la premsa islandesa sobre l’ús del jet per arribar pràcticament sol, Kerry va respondre que volar amb el Gulfstream era “l’única opció per a algú com jo que viatjo pel món per guanyar aquesta batalla”. Aquesta vegada, volant en línia regular, Kerry va evitar tornar a utilitzar aquell argument.
En l’última dècada, amb el parèntesi del període 2020-2021, el trànsit aeri mundial no ha deixat de créixer una mitjana d’un 5% anual i, segons el Consell Internacional per al Transport Net, l’aviació comercial és responsable d’un 2,4% de les emissions de CO2 pels combustibles fòssils, però nominalment aquesta contaminació es dispara quan es tracta d’avions privats.
En els últims temps, companyies aèries i fabricants s’esforcen i publiciten accions per reduir la seva petjada de carboni: nous motors, combustibles de transició i noves maneres de volar, però a Xarm alXeikh, per arribar a la cimera en què haurien de prendre’s decisions de pes, sembla haver-hi una doble moral: bones intencions sobre el paper i escasses accions sobre el terreny i el cel.
Veient el que passa a Egipte aquests dies, és inevitable recordar una anècdota dels temps de Nixon. El 1973, el medi ambient no era prioritari, però sí que preocupava l’escassetat de combustible per la crisi petroliera.
Després de passar el Nadal a Washington, el 26 de desembre d’aquell any, el president i la seva família van agafar un Douglas DC-10 de United Airlines a Los Angeles. Nixon va ser el primer i únic president dels EUA que en el seu mandat va viatjar en vol regular, tot i que dies després el Boeing 707 que exercia llavors d’Air Force One va sortir de Washington buit per recollir el grup a Califòrnia i tornar a la Casa Blanca.