Un 25% dels joves són racistes; la majoria, homes i d’extrema dreta

Una notícia positiva: la gran majoria dels joves d’entre 15 i 29 anys, un 75%, rebutja de forma general els postulats racistes i posa en relleu la multiculturalitat. La notícia negativa, i que fa saltar les alarmes per les seves implicacions en una societat democràtica, és que un de cada quatre són racistes i xenòfobs, mostrant un rebuig clar (i per aquest ordre) a les persones d’ètnia gitana i als ciutadans procedents de l’Àfrica subsahariana i del Marroc.

El grup de joves que presenta actituds i opinions clarament racistes el composen en gran part persones que es posicionen ideològicament a l’extrema dreta, així que la ideologia és una variable determinant. A més de la ideologia, es troben diferències estadísticament significatives en funció del sexe, amb un marcat caràcter més antiracista de les dones. Elles són més tolerants.

Aquestes són algunes de les conclusions de la investigació Joves i racisme. Estudi sobre percepcions i actituds racistes i xenòfobes entre la població jove d’Espanya, realitzat pel Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut de la Fundació FAD Joventut, després d’haver investigat 1.200 joves d’entre 15 i 29 anys.

Les persones d’ètnia gitana són les que pateixen el grau més gran de discriminació i racisme. És el grup més rebutjat com a veí (un 24% del jovent enquestat no vol tenir un veí gitano), per ocupar llocs de responsabilitat a la feina o a la docència (a un 24% no li semblaria bé), per ocupar places de policia (més d’un 25% manifesten desacord amb aquesta possibilitat) i per exercir com a alcalde (rebutjat per un 30% dels joves).

A més, un 16,3% dels enquestats indica que s’estimaria més no tenir una relació personal amb persones d’ètnia gitana, que són les més mal valorades a l’hora de fer una nova amistat o de tenir una relació íntima.

Les persones procedents del Marroc i les de religió musulmana també són de les més rebutjades per ocupar posicions socialment rellevants i com a veïns o amistats. Només un 57,2% dels joves indica que els semblaria bé que persones de qualsevol dels col·lectius sotmesos a la consulta fossin l’alcalde o alcaldessa.

A excepció de les persones d’ètnia gitana, marroquines i de religió musulmana, s’observa una alta acceptació per la convivència pròxima amb la resta de grups minoritaris, però hi ha un rebuig considerable al fet que qualsevol d’aquests ocupi posicions de poder, indica l’informe.

Els joves culpen de la difusió de discursos racistes principalment a alguns mitjans de comunicació i la imatge que

Les persones d’ètnia gitana són les que provoquen més rebuig: un 16,3% no les volen d’amics

donen de la immigració (60,4%) i a les propostes xenòfobes de partits d’extrema dreta (49,7%).

La investigació analitza també els percentatges de joves que diuen haver estat testimonis de violència o comportaments racistes, les persones que l’han patit i les persones que admeten haverla exercit.

Un 32,6% afirma que ha presenciat agressions físiques i gairebé un 50%, burles i insults de forma presencial o a les xarxes socials. Un 14,4% ha estat víctima d’agressions físiques i un 24,3% de burles o insults en espais públics presencials. Pel que fa al percentatge de joves que han exercit aquestes actituds, oscil·la entre un 5,7% en el cas d’agressions físiques i un 15,1% a l’hora de tenir actituds de desconfiança davant minories.