La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un pis ocupat enfronta russos i ucraïnesos a Sant Adrià de Besòs
La Gala, de nacionalitat russa, denuncia que les llogateres es fan passar per refugiades de guerra
La guerra a l’est d’Europa ha polititzat la disputa entre una família russa i una altra d’ucraïnesa per un habitatge a Sant Adrià de Besòs. Fa dos anys, una mare i una filla major d’edat van arribar des d’Ucraïna a la ciutat. Van llogar la propietat de la Gala, de nacionalitat russa, però al cap de poc temps van canviar el pany
dels pis i van deixar de pagar. Després de l’inici de la invasió russa, la propietària denuncia que s’ha sentit estigmatitzada i que, suposadament, les ocupants haurien mentit per obtenir un certificat de refugiats. “M’acusen de ser una enviada de Putin que les extorsiona, només vull recuperar casa meva”, lamenta.
La història que s’escriu en aquestes pàgines és més que delicada i, com en tota disputa, les versions es contradiuen. Les ocupants, que han rebutjat taxativament participar en aquest reportatge, van venir a la ciutat per turisme des d’Ucraïna a principis del 2020. A Barcelona hi vivien una altra filla i el pare de les nenes. Van llogar un habitatge a Sant Adrià del febrer al maig d’aquell any. Quan va arribar la
pandèmia, els plans van canviar i, segons consta en un informe de serveis socials, “van decidir establir la residència a Catalunya definitivament”.
L’apartament que van arrendar era propietat de la Gala, de nacionalitat russa. Com que llavors no tenia feina, va decidir llogar-lo per cobrir les despeses de la hipoteca i es va traslladar amb la seva filla petita a casa d’uns amics. Va anunciar el pis en una pàgina de parla russa a Facebook i van tancar l’acord a través de missatges de text, per això no hi ha cap contracte. Dos mesos després d’entrar a viure-hi, ja no van abonar la mensualitat, explica la propietària, i van canviar el pany.
A partir d’aquí, comencen a sorgir divergències. Les llogateres van al·legar que quan van ar
ribar al domicili hi havia més persones que hi vivien, es van sentir enganyades i van deixar de pagar. “És un dúplex i des d’un principi vam acordar que la primera planta era per a elles, i la superior, per a un altre llogater”, objecta l’arrendatària. Després de la negativa a anar-se’n o pagar, la Gala va portar el cas davant la justícia i es va sentenciar que era procedent el desnonament.
El conflicte es va endurir amb el començament de la invasió russa d’Ucraïna al febrer. Durant un intent de desallotjament hi va haver un dels moments més tensos. “M’insultaven, em cridaven ‘puta russa’ i deien que era una agent de Putin”, diu la propietària. “Fins i tot van explicar que a través del consolat els havia enviat a casa persones per intimidar-les”, afegeix. Les acusacions no acaben aquí.
La Gala denuncia que, suposadament, la mare i la filla s’aprofiten de la guerra a l’est d’Europa: “Es fan passar per refugiades per retardar el desnonament —previst per demà— i criminalitzarme”. El seu advocat, Carlos Pérez Bernalte, diu que les ocupants van sol·licitar el certificat de protecció temporal després de dos anys de viure a Barcelona i sense intencions de tornar al seu país.
La Unió Europea va aprovar al març una directiva que permetia sol·licitar asil als ciutadans ucraïnesos. S’hi podien acollir els que vivien al país que fugissin per la guerra o bé que, quan va esclatar el conflicte, fossin fora d’Ucraïna i no poguessin tornar a casa. Les llogateres van al·legar la segona
“Volen retardar el desnonament –previst per demà– i criminalitzar-me”, manté la propietària
opció. “És evident que no hi vivien i que no hi volen tornar, fins i tot han mirat d’empadronar-se al pis”, puntualitza Carla Durán, advocada del bufet Pérez-Bernalte.
Fonts pròximes a la família exposen que la mare i la filla van fugir de la guerra a Crimea. Tot i això, elles mateixes van comunicar als agents socials que el motiu del viatge era turístic. També han denunciat a les xarxes que han rebut amenaces i talls de llum. “La companyia és qui ha donat de baixa el servei per impagament. Jo no podia fer front a la hipoteca, el meu lloguer, els meus subministraments, els seus...”, es defensa la Gala.
Els serveis socials reconeixen la vulnerabilitat econòmica de la família, però valoren la possibilitat que s’allotgin amb els familiars que viuen a la ciutat. “La meva situació també és delicada: tota sola, amb una filla petita i sense poder viure a casa meva”, lamenta la propietària.
Es tracta d’un escenari complicat que ha adquirit una dimensió desafortunada després d’establir paral·lelismes amb la cruesa de la guerra a Ucraïna.