Protestants, la llibertat religiosa atropellada pel franquisme

El 33 estrena un documental de memòria històrica d’aquestes esglésies

Percebuts pel franquisme com a elements subversius per a l’ordre nacionalcatòlic sorgit de la Guerra Civil, els protestants a Espanya van patir l’assetjament i l’hostilitat del règim, que només amb els anys va modular la seva actitud –lleugerament– per pressió internacional o necessitats geopolítiques. El documental Protestants, la història silenciada, de la productora Clack, que s’estrena a la televisió aquest dijous al 33 (22.45 hores), recorre sobretot des de l’experiència catalana aquesta llibertat religiosa atropellada per la dictadura.

“El punt de partida per mi va ser el 2018, quan va morir la meva àvia materna, que era metodista; ella ens explicava que les esglésies van ser obligades a tancar entre el 1939 i el 1945 i havien de celebrar el culte a les cases, d’amagat”, explica el periodista David Casals, codirector del documental amb Sergi Martí i Júlia Solé, i autor de la idea original. Casals, de 39 anys, protestant, defensa que la memòria històrica de la repressió

franquista també ha de tenir en compte l’opressió que van viure les minories religioses, incloent-hi les cristianes.

A través d’una vintena d’entrevistats – la majoria fidels o responsables d’esglésies protestants i reformades, però també historiadors com ara Carme Capó, Marta Velasco i Federico Vázquez Osuna, o el crític d’art Daniel Giralt-Miracle–, s’expliquen les grans dificultats per tenir una vida normal i ser protestant. Hi havia grans traves per casar-se civilment, els difunts havien de ser enterrats en zones a part als cementiris, els nens eren estigmatitzats a l’escola i els soldats que a la mili no s’agenollaven a la missa de jura de bandera acabaven arrestats. Entre el 1947 i el 1948 hi va haver una onada d’atacs amb pintades i pedrades contra temples, atacs que majoritàriament van ser obra de requetès carlins.

“La seva fe era molt ferma, i dins la precarietat en què es trobaven, van aconseguir transmetre la seva situació a mandataris estrangers”, assenyala Casals. Al film, l’editor Eliseo Vila recorda com el seu pare, el pastor baptista Samuel Vila, va explicar l’absència de llibertat religiosa al secretari d’Estat dels Estats Units en un viatge al país. Eliseo Vila argüeix que va ser un factor molt important en l’exclusió d’Espanya del pla Marshall de reconstrucció d’Europa.

Amb successius ajustos, com ara el Fur dels espanyols (1945) i la llei del dret civil a la llibertat en matèria religiosa (1967), Franco va mirar de maquillar la discriminació amb parques obertures. Com recull el documental, la jerarquia de l’Església catòlica va defensar i va instigar la discriminació, si bé el concili Vaticà II va suposar un canvi d’actitud cap a les altres confessions cristianes que va arrelar en algunes comunitats i sacerdots, sobretot a Catalunya. El film, de 52 minuts, va començar el camí la tardor del 2021, a la Mostra de Cinema Espiritual, i ara arriba a la televisió.

‘Protestants, la història silenciada’ explica que eren vistos com una amenaça a l’ordre nacionalcatòlic

Arxiu gràFIC DocumentaL evangèlic (AGDE) de Barcelona Atac amb pintades a l’església baptista de Figueres el 1948