La Vanguardia (Català-1ª edició)
Itàlia treu del fang 24 estàtues etrusques i romanes en una troballa excepcional
El descobriment més important al país des que van emergir els Guerrers de Riace
“És una troballa que reescriurà la història”, celebra l’arqueòleg a càrrec de l’excavació
Els bronzes, de més de 2.000 anys d’antiguitat, presenten un excel·lent estat de conservació
Una campanya d’excavació arqueològica a les antigues termes de San Casciano dei Bagni, a la Toscana italiana, ha tret a la llum 24 estàtues de bronze perfectament conservades, a més d’exvots i més de 5.000 monedes d’or, plata i bronze, en el que es considera un dels descobriments més excepcionals de la història antiga. Protegides durant més de 2.000 anys pel fang i l’aigua calenta de les termes, les estàtues no han patit cap dany i representen, segons el director general dels museus italians, Massimo Osanna, “la troballa més important des que es van rescatar del mar els Guerrers de Riace, els bronzes més significatius
mai trobats a la història del Mediterrani antic”, va dir, referint-se a la parella d’estàtues gregues del segle V a.C. recuperades del fons marí el 1972.
Es tracta d’unes figures construïdes entre el segle II a.C. i el segle I d.C., un període en què l’antiga Toscana va tenir importants transformacions pels conflictes entre Roma i les ciutats etrusques. Era una fase en què l’expansió del poder de Roma també va significar el naixement d’un context multicultural en aquest santuari, que va existir com a mínim des del segle III a.C. fins que va ser tancat –però no destruït– el segle V d.C., en l’etapa cristiana. Per això, segons l’etruscòleg a càrrec de l’excavació –que va començar el 2019– Jacopo Tabolli, el santuari, amb les seves estàtues, “apareix com un labo
ratori d’investigació sobre la diversitat cultural a l’antiguitat, un testimoni únic de la mobilitat etrusca i romana”. És un “descobriment que reescriurà la història i en què ja estan treballant més de 60 experts de tot el món”, ha afegit l’arqueòleg.
La dimensió d’aquella excavació és colossal: el dipòsit que ja s’ha convertit en el més gran d’estàtues de bronze de l’etapa romana i etrusca mai descobert a Itàlia. Els bronzes de San Casciano representen les divinitats venerades en aquest lloc sagrat, a més de figuretes en forma d’òrgans i altres parts del cos. A través d’elles, els antics demanaven una intervenció curativa a unes termes que eren considerades un lloc sagrat on se sentia la presència dels déus. Eren una meta habitual a l’època per a qui desitjava que les divinitats intercedissin en les seves penes o complissin els seus desitjos. Per això llançaven monedes, a més dels exvots, que han aparegut en el fons.
Entre les deïtats venerades en aquest lloc sagrat, hi han aparegut efígies d’Apol·lo i Higiea, la deessa de la curació, però també un bronze que recorda L’Arringatore, una famosa estàtua del segle I trobada a Perusa coneguda com “l’orador” que homenatjava Aule Metel, un senador etrusc que va adquirir la ciutadania romana.
Tabolli, professor a la Universitat per a estrangers de Siena, assenyala que és molt estrany que les estàtues fossin esculpides en bronze i no en terracota, com era habitual, per la qual cosa és molt probable que fossin encarregades per famílies nobles. L’aigua també ha conservat perfectament inscripcions en etrusc i en llatí on es llegeixen els noms de poderoses famílies etrusques del territori, com els Velimna de Perusa o els Marcni a la zona de Siena. Les inscripcions en llatí parlen de les aquae calidae, les aigües termals del Bagno Grande, on van ser col·locades abans que quedessin submergides fins ara. L’estany va quedar segellat amb unes columnes de pedra pesades que han permès que el tresor quedés intacte fins al moment, per la qual cosa es va convertir en una “bombolla de pau” per als antics, segons Tabolli, i demostra com “també en èpoques històriques en què s’enfrontaven en els més tremends conflictes, a l’interior d’aquests tancs i en aquests altars, dos mons, l’etrusc i el llatí, semblaven conviure sense problemes”.
L’acabat de nomenar ministre de Cultura italià, Gennaro Sangiuliano, ha celebrat un “descobriment excepcional” que, segons el seu parer, “confirma altra vegada que Itàlia és un país de tresors immensos i únics”. “L’estratificació de diverses civilitzacions és un cas únic de la cultura italiana”, ha afegit, i ha dit que la troballa constituirà un motiu més per desenvolupar el turisme de la zona. Les estàtues han estat traslladades a un laboratori de restauració a Grosseto, també a la Toscana italiana, però després les tornaran a San Casciano dei Bagni per ser exposades en un palau del segle XVI que s’ha comprat per convertir-se en un nou museu dedicat a aquest propòsit.