La Vanguardia (Català-1ª edició)
No rotund a la Superlliga
El projecte d’escissió de la Champions rep l’“oposició aclaparadora” de la UEFA, les lligues, els clubs i els aficionats, reunits a Nyon
Florentino Pérez, Joan Laporta i Andrea Agnelli, presidents del Reial Madrid, Barcelona i Juventus, es troben cada cop més sols en la seva defensa de la Superlliga europea de futbol, el projecte de competició continental escindida de la Champions, que va ser presentada l’abril del 2021. Durant aquest any i mig, l’ESL –en les seves sigles europees– ha anat perdent partidaris i impulsors: dels 12 clubs inicials que la van promoure (Madrid, Barça, At. Madrid, Milan, Inter, Juventus, Manchester United, Manchester City, Liverpool, Arsenal, Chelsea i Tottenham), només queden els tres referits. Ahir, a Nyon, una àmplia representació de la comunitat futbolística europea va expressar una “oposició aclaparadora” a la Superlliga.
“La UEFA reafirma la seva oposició a projectes rupturistes”, va assenyalar l’organisme europeu en un comunicat emès després de les tres hores de reunió amb el representant de la Superlliga, Bernd Reichart, conseller delegat d’A22 Sports Management, la firma comercial contractada per la Superlliga per obrir un diàleg amb els dife
rents actors del futbol. Per això va sol·licitar una reunió amb la UEFA a la seva seu de Nyon.
“Ha estat una conversa molt franca, oberta i directa; estem d’acord en no estar d’acord en alguns temes”, assenyalava Reichart després de la trobada, en què va llançar alguns reptes a la UEFA sobre el futur del futbol a
Europa, com “el fracàs de les competicions continentals de clubs per assolir el seu potencial complet, la falta de controls financers adequats, preus assequibles per als joves aficionats o inversions necessàries en el futbol femení”. I afegeix a tall de reprimenda: “El diàleg amb els clubs i actors ha de realitzar-se
en un entorn lliure d’amenaces i altres restriccions”, un atac a la UEFA. Així, la conclusió per al portaveu de la Superlliga és que “per a la UEFA, l’statu quo actual és satisfactori”, ja que ha estat “l’únic operador dominant de les competicions europees de clubs des del 1955”. Una “estructura de monopoli” sobre la qual s’haurà de manifestar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, primer el pròxim 15 de desembre i després, ja de forma vinculant per als països afectats, a la primavera.
La reacció des de la UEFA va ser diametralment oposada. “L’oposició a l’autoproclamada Superlliga continua sent avui aclaparadora, com ho ha estat des de l’abril del 2021”, indica la federació en un comunicat en què considera “irrespectuós” que A22 es referís a “altres executius” que acompanyaven el president Ceferin com simples buròcrates. Afirma que són “actors” del futbol com clubs, lligues o jugadors.
Entre els assistents que van
A22 Sports, gestor de la Superlliga, afirma que el “diàleg ha de ser en un entorn lliure d’amenaces”
donar suport a Ceferin, hi havia alts representants de les lligues –entre ells, Javier Tebas–; el president del PSG, Nasser AlKhelaifi, com a president de l’Associació Europea de clubs (ECA); a més dels seus socis Rummenigge i Kahn (Bayern Múnich) o Van der Sar (Ajax); Miguel Ángel Gil (At. Madrid); i el president del sindicat mundial de jugadors FIFPRO, David Aganzo.
Així mateix, la UEFA considera que els canvis que propugna la Superlliga “siguin en benefici de tot el futbol i no només d’uns quants clubs”.