La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un profeta entre els mormons
El rookie Will Hardy, del Utah Jazz, és l’entrenador sorpresa de l’NBA
Dels quinze milions de mormons que hi ha al món, dos són a Utah, gairebé un seixanta per cent de la població de l’Estat. Quan un s’instal·la a viure a Salt Lake City, la primera pregunta dels veïns i col·legues de feina és si pertany a l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, el nom oficial d’una religió que fins i tot no fa gaire va encoratjar la poligàmia, però els membres de la qual no poden fumar, beure alcohol, prendre te o cafè ni practicar l’homosexualitat (i no diguem canviar de sexe o mancar de gènere).
Ningú no li va preguntar tot això al de Virgínia, Will Hardy, l’entrenador rookie de Utah Jazz, quan es va establir a la ciutat fa uns mesos procedent de Boston, on la temporada passada va ser assistent d’Ime Udoka al Garden, després de sis anys aprenent l’ofici a San Antonio per mà de Gregg Popovich. Tampoc al finlandès Lauri Markkanen, a Collin Sexton, Jarred Vanderbilt, Walter Kessler i Talen Horton-Tucker, adquisicions de l’equip en la total renovació de la plantilla realitzada durant l’estiu després del desengany dels últims playoffs. A cap d’ells no li passaria pel cap apuntar-se a una religió a la qual cal donar el deu per cent dels guanys. Ha! Faltaria més.
Els líders (presidents) dels mormons, disset fins ara, són considerats profetes. En tot cas, Hardy no és un sant dels darrers dies, sinó dels primers dies. Perquè el seu a Utah ha estat arribar i moldre, amb un sorprenent rècord de vuit victòries i només tres derrotes els onze primers partits, malgrat que l’equip era considerat a priori un dels més febles de l’NBA, sense cap estrella o líder recone
gut, després dels traspassos de Rudy Gobert, Donovan Mitchell, Bojan Bogdanovic i Royce O’Neale a canvi de deu seleccions en els pròxims drafts, set d’ells a la primera ronda. En teoria, una renúncia al present per una aposta arriscada de futur, perquè els nois joves no sempre són el que prometen.
Will Hardy, de 34 anys, no diu als seus jugadors el que han de menjar i beure (se sobreentén que és millor no fumar ni abusar de l’alcohol), ni els dona instruccions sobre la seva vida sexual. No els demana que es comportin com mormons. Però el manament que fa complir al peu de la lletra és no arribar tard ni als entrenaments, ni a les concentracions ni als partits, en això és inflexible. De tota manera, Utah ha arribat aviat a la temporada de l’NBA, molt abans del que s’esperava, amb victòries de prestigi sobre Memphis, Denver i New Orleans, a més d’assaltar durant el cap de setmana el Crypto de Los Angeles i derrotar els Lakers (130-116) i els Clippers (110-102).
El finlandès Markkanen, que no va triomfar ni amb els Bulls ni amb els Cavaliers, és el màxim anotador (22 punts i
gairebé deu rebots de mitjana). Però la base de l’èxit és el joc col·lectiu ple d’energia, la flexibilitat, l’equilibri i la versatilitat. Al contrari, per exemple, dels Lakers, dependents en extrem d’un LeBron James envellit i un Russell Westbrook tan genial com irregular. La marxa de Mitchell ha donat la titularitat a Jordan Clarkson, que els està traient el màxim profit, i proporcionat més bri
El finlandès Markkanen és el màxim anotador després d’un pas insuls per Chicago Bulls i Cleveland Cavaliers
llantor a Malik Beasley i Kelly Olynyk.
El primer profeta va ser Joseph Smith, que va veure Déu en un turó de l’Estat de Nova York i va traduir el llibre dels mormons. El segon, Brigham Young, va liderar l’èxode dels fidels a l’Estat de Utah. L’últim, Will Hardy, s’ha revelat com un dels millors entrenadors de l’NBA i ha aconseguit molts conversos al joc de Utah Jazz.