La Vanguardia (Català-1ª edició)
La CE fa un cop de timó a la política fiscal europea i ofereix plans a mida
Brussel·les proposa de revisar el pacte d’estabilitat de cara a la reactivació el 2024
La Comissió Europea proposarà avui als governs de fer un cop de timó en la manera d’aplicar el pacte d’estabilitat i creixement que regeix els designis de les economies comunitàries amb una revisió a fons que permetria oferir reducció de deute a mida de la situació de cada país amb objectius més realistes. Hi ha, com sempre, una “contrapartida” a aquesta oferta de flexibilitat, expliquen fonts comunitàries: en cas d’infracció, els governs hauran de retre comptes en públic i també les multes als infractors seran “més realistes” que ara, fet que augmentarà teòricament les possibilitats que arribin a aplicar-se.
La mala experiència amb la gestió de la crisi de l’euro, les lliçons apreses amb la pandèmia, quan la Unió Europea va suspendre temporalment l’aplicació de les normes fiscals i va crear un fons de recuperació condicionat a l’adopció de reformes nacionals, així com un debat polític amb més matisos que fa una dècada, són els elements que defineixen la gènesi de la proposta que avui veurà la llum.
Com s’esperava, Brussel·les ha optat pel pragmatisme i ha renunciat a modificar les xifres de l’objectiu de dèficit i de deute públic (3% i 60% respectivament), ja que implicaria una modificació dels tractats que podria trigar anys a materialitzar-se. La proposta de la comissió als governs, que són els que tindran l’última paraula, és reformar la legislació secundària en què es basa el pacte d’estabilitat i permetre-li que negociï procediments plurianuals de reducció de deute amb cada país a quatre anys vista, amb possibilitat de negociar fins a tres
anys de pròrroga per assolir l’objectiu pactat, una fórmula que substituiria la norma de reduir un vintè a l’any qualsevol deute per sobre del límit d’un 60%. Els països en què la xifra superi un 90% estaran sotmesos a un control més estricte.
La idea és que, com han aconseguit els plans de reducció postpandèmia, els governs estiguin directament implicats en el disseny dels plans nacionals d’ajust, que inclouria també reformes econòmiques, cosa que
teòricament hauria d’ajudar a tenir un millor compliment. Aquesta major flexibilitat “hauria de contribuir a una Europa més resilient, ja que permetria fer inversions estratègiques en els propers anys i reduir els nivells de deute públic de manera realista, gradual i sostenible”, afirma l’esborrany del document, segons ha avançat el Financial Times.
En paral·lel, Brussel·les proposa un nou sistema de vigilància que inclou sancions “reputacionals” i econòmiques. En cas d’incompliment, el ministre de Finances del país en qüestió haurà de donar explicacions davant el Parlament Europeu.
En 25 anys d’història, malgrat que els incompliments es compten per centenars, no s’ha multat mai cap país per no complir el pla d’estabilitat. En aquest punt Brussel·les també
proposa canvis, sancions menys maximalistes que les previstes actualment (fins a un 0,5% del PIB) i per tant més susceptibles de ser aplicades en forma de multa o bloqueig de fons comunitaris.
Les propostes de la CE són l’inici d’una negociació que sembla més urgent que fa un any, ara que les conseqüències econòmiques de la guerra d’Ucraïna ha provocat una enorme mobilització d’inversions públiques a fi d’ajudar a esmorteir l’impacte de l’alça de preus de l’energia. Brussel·les va tornar a recordar ahir als ministres d’Economia que les mesures haurien de ser tan puntuals com sigui possible, i dirigides a les llars i empreses més vulnerables, per no córrer el risc que empitjorin la inflació i restin eficàcia a les accions del Banc Central Europeu per controlar-la.
En cas d’incomplir els plans d’ajust, els governs hauran de donar explicacions en una audiència pública