La Vanguardia (Català-1ª edició)
Hisenda exclou CEOE i sindicats del registre obligatori de lobbies
El Govern espanyol va aprovar ahir el germen de la futura llei de lobbies, una normativa a la qual Espanya arriba tard en el context europeu i que regularà les relacions entre els polítics, ja siguin governants o legisladors, i els poders econòmics. A la norma també s’enduriran les anomenades portes giratòries per evitar que els membres de l’Executiu o els parlamentaris puguin fer el transvasament cap a aquest sector privat en els dos anys següents al seu cessament.
Feia anys que el Consell d’Europa i el Grup d’Estats contra la Corrupció (Greco) posaven de manifest que una de les grans llacunes jurídiques d’Espanya és l’absència d’aquesta regulació que afecta els grups de pressió. Amb la iniciativa legal que, segons el Govern espanyol, estarà en vigor abans que finalitzi aquesta legislatura, s’intenta solucionar aquest dèficit de transparència i publicitat.
El Govern espanyol defineix que seran lobbistes aquelles “persones físiques i jurídiques que treballin per compte propi o aliè i que duguin a terme activitat d’influència”. El problema ve a l’hora d’enumerar les excepcions.
És el punt més polèmic. Hisenda, proponent de la norma, exclou de la consideració de grups de pressió “els partits polítics, els sindicats i les associacions empresarials en l’exercici de les seves funcions constitucionals, sense perjudici que puguin tenir la consideració de grups d’interès les entitats creades o finançades pels mateixos”. És a dir, la CEOE i altres patronals territorials i sectorials quedaran excloses i no tindran l’obligació de donar a conèixer els seus contactes amb els representants polítics a Espanya. El Govern espanyol considera que la Carta Magna defensa aquesta posició.
La decisió, tot i això, no ha provat al sector privat, en què s’agrupen importants exministres de diferents governs del PSOE i PP. Fonts empresarials indiquen que l’exclusió de les patronals els situa en un desavantatge competitiu i apunten que podria suposar un incompliment de les recomanacions de les autoritats comunitàries. La CEOE, per exemple, sí que té obligació de fer constar en el registre del Parlament Europeu tota relació amb grups polítics.
L’avantprojecte de llei determina que els lobbies quedaran identificats en el “registre de
grups d’interès de l’Administració General de l’Estat i el seu sector públic”, que serà accessible a través del portal de transparència i que dependrà de l’oficina de conflictes d’interessos.
Les activitats realitzades pels grups d’interès amb la finalitat d’influir en l’elaboració de les lleis quedaran reflectides, per part del ministeri competent, a la memòria de l’anàlisi d’impacte normatiu que acompanya tota norma. En aquest document hi constarà la identitat del personal públic que hagi mantingut contactes amb els esmentats grups de pressió.